22 de febrer 2015

Què ha passat?



Gairebé no sé si és més difícil escriure aquest post o haver viscut l'últim any des de l'últim post que apareix al Trossets de Cuina. Alguns us haureu preguntat què ha passat amb la Cinta, o què ha passat amb el Trossets de Cuina, que estava força actiu els últims mesos abans de l'aturada. 

I és que des d'aquell gener del 2014 amb la recepta del tercer aniversari del bloc, els temps han estat força convulsos. Irlanda va quedar endarrere el mes d'abril de l'any passat. Els últims mesos allà van estar centrats en evitar l'haver de tornar, intentar trobar feina amb tots els mitjans possibles, i el temps en va ser un d'ells. Per això el bloc va passar en un segon pla, durant aquells últims mesos d'hivern irlandesos. Però, a vegades, hi ha coses que tant hi fa quant t'hi esforcis, no surten. I cal acceptar-ho. 

Així que a principis d'abril, no sense frustració, vaig agafar un vol direcció Reus. Cork quedava endarrere, tot i que no pensava que fos del tot definitiu. I enmig del trasbals emocional que qualsevol fracàs implica, a vegades apareixen punts de llum, oportunitats i nous projectes que et retornen la il·lusió i et serveixen per agafar-te quan estàs a punt de caure. Així que enmig de la foscor irlandesa dels dies ennuvolats, vaig reprendre la idea de fer el camí de Santiago i se'm va obrir la llum d'aplicar aquesta nova aventura al bloc, fent una mica de guia gastronòmica. Al final aquesta petita idea va resultar en publicar una guia gastronòmica del camí de Santiago gràcies a una editorial de viatges, Ecos ediciones. Aquest projecte em va ocupar des de mitjans d'abril a mitjans de maig de forma directa, doncs vaig caminar els més de 850km des de Donibane Garazi (Sant Jean Pied du Port) fins a Santiago, i, una mica més endavant, des de Santiago fins a Fisterra. L'escriptura de la guia m'ha mantingut en peu tota la resta del 2014, i ara ja us puc dir que, si tot va segons l'establert, la criatura veurà a la llum, en format digital, aquesta primavera. 

L'experiència del camino va ser transformadora, amb molts vessants positius, però de digestió dura. Una experiència que, lligada al fracàs irlandès, va provocar molts canvis personals, tant de visió com de context i la cuina va quedar relegada a la necessitat d'alimentar-me i prou, sense gaires innovacions. El temps s'escolava i la cuina no ha estat un lloc que n'ocupés massa, ni tant sols ara, després de tants mesos. La cuina és compartir, és una manera de donar molta tendresa al voltant, però quan només cuines per tu, pren una altra vessant més pràctica, no ho hauria de ser, però passa. 

La massa mare ha estat a la nevera durant molts mesos i el forn no s'engega per desprendre olor dolça. Tornarà a fer-ho algun dia, n'estic segura. De moment, però, vaig començant a sentir ganes de recuperar una mica aquest espai, no crec que amb la mateixa activitat i freqüència en què ho feia fa mesos, però em permetré tornar de quan en quan i treure el cap per aquí, fins que aquestes ganes de cuinar retornin de nou i les receptes prenguin un caire més de plaer i gust. Moltes gràcies per mantenir viu aquest bloc durant aquesta llarga absència!


Cinta




30 de gener 2014

Sablé bretó amb crema de llimona i fruita (3r aniversari del bloc)

     


Els que em seguiu per les xarxes socials ja deveu haver vist que el dimarts el Trossets de cuina va fer 3 anys. No sé si quan el vaig començar pensava que arribaria a fer tres anys, però el fet és que a mi el temps m'ha passat volant i no he deixar de disfrutar en cada recepta que faig i que comparteixo aquí. I he aprés molt i de moltes coses, gràcies al bloc. Em puc tornar a repetir, però podeu trobar els motius del bloc i les conseqüències a l'entrada del segon aniversari (així també podeu recordar el pastís de cítrics!). 

No volia deixar passar l'ocasió de celebrar-ho, almenys íntimament, amb alguna cosa dolça i acolorida per contrarestar els dies grisos irlandesos (menys del que ens esperàvem però grisos, igualment). Així que ahir, una mica tard, em vaig posar a fer aquests mini pastissos amb massa de sable bretó, típica de la Bretanya, i que ja aviso que s'ha convertit en la meva massa preferida per aquest tipus de dolços. A més de ser fàcil de fer, aquesta massa és a mig camí entre una galeta cruixent i un pa de pessic, doncs les vores queden ben torrades i cruixents com una galeta de mantega i el centre és una mica més tova. Queden delicioses, de veritat. A més, quan surten del forn, el centre de les bases està més abaixat que les vores, així que és perfecte per farcir. A sobre hi vaig posar una crema de llimona que es fa al bany maria, que era la primera vegada que la feia i era ben bona, però em vaig passar de suc de llimona, així que va quedar un pèl massa àcida. Ja sé que no és temporada de gerds ni de móres, però no em vaig poder aguantar al veure que estaven d'oferta!



27 de gener 2014

Pa de llavors i espiga de pa. (mètode Bertinet)

Pa de llavors, espiga de pa, mètode Bertinet

A vegades costa molt trobar el ritme habitual a les coses, i a mi m'està costant el retorn al bloc. Estic en un moment on tinc projectes nous als que dedico molt de temps del meu dia, però el que costa més temps és tirar endavant, intentar sortir-se'n. Tot i això, hi ha coses que no paren mai, com el ritme de fer pa. Aquestes vacances he tingut un retrobament idíl·lic amb el pa del poble, cada dia anava a buscar el pa i en menjava sense cap remordiment de consciència, doncs el pa irlandès no té la crosta que les nostres barres si tenen. 

I jo sóc de crosta. De molta crosta. Per això no em vaig poder aguantar de fer aquesta espiga amb sis cantons! La propera vegada la faré ben gran, així de cada cantó em sortirà un entrepà....Ja vareu poder llegir la meva primera experiència amb el mètode Bertinet al Pa de sègol i ara ja puc dir que la tinc mig dominada! A la recepta del pa de sègol veureu l'enllaç al vídeo on ensenya com és aquest mètode d'amassat francès i la veritat és que es nota de valent en l'estructura del pa. 

Unes receptes per a bons panarres que segur que us encantaran i que són les meves preferides: el pa amb llavors i l'espiga de sis cantons!





Tot i que amb les fotografies podeu pensar que són barres molt grans, la veritat és que el forn d'aqui és més aviat petit i vaig haver d'adaptar-me. Amb la recepta de mig kg de farina em varen sortir aquestes dues barres de llavors petites i les dues espigues. Són una mida perfecta per fer un parell d'entrepans de berenar o un si heu fet molta gana. 

La base del mètode d'amassat francès és que no hi afegim més farina de la que porta la recepta, així que peseu els ingredients. Amb l'amassat ja anireu guanyant consistència, i tot i que sembli difícil, us asseguro que així passa.

Massa bàsica

- 500g de farina de pa
- 350g d'aigua
- 10g de llevat fresc o 4g de llevat sec
- 10g de sal marina

Mesclem a farina i la sal i hi desmollem el llevat fresc amb els dits. Hi afegim l'aigua i barregem ben bé amb una forquilla o una cullera fins que tot estigui ben integrat i barrejat. En aqust punt la massa serà molt tova i enganxifosa, però ja és així. Aboquem la massa a la superfície de treball, sense enfarinar!, i comencem amb el mètode d'amassat. 

El primer pas és agafar la massa per sota amb les dues mans, l'aixequem  fins que la tinguem vertical i amb la part inferior de la massa estirada, colpegem a la superfície de treball i deixem caure la part superior de la massa tot embolcallant la part inferior que ja tenim a la superfície de treball. Ja sé que sembla complicat, per això és millor que mireu el vídeo abans! Un cop tornem a tenir la massa a la superfície de treball, repetim els passos d'agafar, estirar, colpejar i plegar. Quan portem uns vint minuts fent-ho, la massa haurà guanyat estructura sense afegir-hi més farina. 

Bertinet diu que amb la pràctica el temps d'amassat baixa a uns deu minuts, però, de moment, ja podem estar contents si ens surt amb els vint minuts! 

Un cop la tinguem, l'aixafem una mica i hi fem un plec cap a un punt central de la massa, portant-hi totes les puntes de la massa cap aquest mateix punt que li conferirà força. Ara sí, deixem reposar fins que dobli el volum. 





Un cop passat el repòs, posarem la massa sobre la superfície de treball i amb els dits li donarem forma de rectangle per fer-hi uns plecs. El plec consisteix en portar la banda superior del rectangle cap al centre, és a dir, plegar per la meitat un costat i després el costat inferior. Per acabar, pleguem també la part superior del rectangle resultant cap al costat inferior i ho aixafem amb els dits, que quedi ben tancat. 

Amb l'ajuda d'un ganivet, tallarem la massa en trossos similars i hi donarem forma. Per fer les barres, tornarem a fer el plec que hem fet abans i amb les mans com si fossin un corró, li donarem la forma a la barra.

Deixarem reposar fins que tornin a doblar el volum. Ara és el moment d'engegar el forn a 200º.



Per fer l'espiga

Agafarem una barra que haurem deixat reposar i amb unes tisores començarem a fer talls a profunds a la barra i col·locant el tros que hem tallat encarat cap a un costat o altre, alternativament. Amb compte, no hem d'arribar a fer els talls fins a baix de tot perquè la trencariem!

Per al pa de llavors

Mullarem la superfície del pa amb una mica d'aigua i hi repartirem les llavors procurant que quedin ben enganxades. 

Enfornarem al forn preescalfat fins que el pa estigui ben daurat i quan el colpegem soni a buit. Per fer una crosta més consistent, poseu un recipient apte per al forn amb aigua un moment abans de posar-hi el pa, així crearà vapor i la crosta quedarà ben cruixent. 






15 de gener 2014

Pastís de calmant (Bones festes de Sant Antoni 2014!)




Per la majoria de vosaltres, les festes ja s'han acabat. Per alguns, però, encara en queden unes quantes, i és que, al Perelló, les festes majors es fan aquests dies de gener, per Sant Antoni. Ja us en he parlat en altres ocasions, així que suposo que ja us dec haver dit que la beguda típica del poble per festes, és el calmant. El calmant és rom cremat amb cafè i sucre que s'encén i es crema durant uns minuts, al gust del consumidor, i es consumeix calent. La graduació d'alcohol és elevada i ja podeu imaginar que és perfecta per les festes. 

Però, aquest any, ja sabeu que jo no estic a prop del poble per festes, així que vaig decidir portar-me una mica de calmant amb mi i fer alguna cosa per aquests dies, ja de retorn a Irlanda. Aquest pastís és el resultat. Com que és la primera recepta d'aquest 2014, no se'm ocorre millor manera de celebrar i desitjar-nos un molt bon any.




23 de desembre 2013

Cóc amb mel. Recepta típica de les Terres de l'Ebre



El Nadal ja és aquí i jo ja fa dies que estic al poble, i això es nota. Es nota, principalment, perquè han disminuït les hores a la cuina i també la freqüència de publicació al bloc. Però és que amb els dies que estic aquí no he parat quieta gaire rato per la cuina i encara menys davant l'ordinador. Però ara que ja és gairebé Nadal i que finalitza l'esprint per publicar receptes que us puguin ser útils aquests dies, no podia deixar el bloc sense aquesta última recepta, una de les més especials del bloc, probablement. 

El cóc amb mel és un dels dolços festius de les Terres de l'Ebre i per tant, del meu poble. Tot i que no era una recepta tradicional per aquestes dates -era típica de setmana santa- és una bona alternativa a les postres més tradicionals i comercials del Nadal, així que no podia faltar com a part del recull de receptes per festes que he anat preparant durant aquest mes de desembre. A més, és important per mi acabar el recull reivindicant consum de proximitat i productes de la terra. 

El cóc amb mel és tradició al llarg i ample de les Terres de l'Ebre i la Franja i s'acostumava a fer amb el primer oli de l'any, quan s'acabaven les olives. Com sabeu, el meu poble és un dels principals productors de mel de Catalunya i productor d'oli d'oliva, així que aquest és un productes més emblemàtics del poble. És una recepta senzilla que dóna un cóc dens i dolç, pel que s'acostuma a servir en trossos petits. 








Cóc amb mel

Per la massa:
Prenem de mesura un got de cafè, que més o menys dóna cabuda a 80g d'oli. Comproveu que més o menys sigui així.

- 1 got d'oli d'oliva (80g)
- 1 got meitat anís i meitat de mistel·la.
- 300g de farina
- 1 ou

En un bol posem l'oli, l'anís i la mistel·la i l'ou i el batem fins que ho tinguem tot integrat. Hi afegim la farina, a poc a poc, mentre anem amassant fins que ens quedi una massa llisa i tova. Amassem una mica sobre la superfície de treball, fins que ens quedi ben llisa i integrada. Agafem el recipient i, amb compte, estenem la massa, procurant també que quedi escampada pels costats del recipient, doncs el farcit s'ha d'aguantar dins. 




Pel farcit:

- 2 gots d'oli (160g)
- 170g de farina
- 50g d'ametlla mòlta o farina d'ametlla.

En un bol barregem els tres ingredients fins que quedi tot ben integrat. Aquest farcit ha de quedar líquid, no us estranyeu. Escampem el farcit per dins al recipient i la massa i posem al forn, preescalfat, a 200º fins que estigui ben daurat. 

L'oli del farcit quan arrenca el bull amb l'escalfor del forn fa unes bombolles que són els foradets que queden després un cop fred, i que ens serviran perquè la mel arribi a tot l'interior del cóc. 

Un cop tinguem el cóc ben daurat, el traurem del forn i el deixarem reposar fins que les bombolles de l'oli hagin desaparegut. Quan això passi, hi escamparem un bon raig de mel per sobre, sense que arribi a fer una bassa de mel. 





Que tingueu unes bones festes!

20 de desembre 2013

Catànies



Com noto aquests dies que estic al poble...Tinc tantes coses a fer i tanta gent amb qui trobar-me que ni tan sols tinc gaire temps per planificar receptes ni cuinar. Suposo que seran aquests primers dies i que després el ritme baixarà, però aquests dies més atrafegats són també els pocs dies que queden fins Nadal i encara tinc moltes receptes per penjar abans dels dinars! Però com després encara vénen més festes i, alhora, també molts dies normals que es mereixen alguna cosa dolça, segur que la recepta d'avui la podreu fer cabre en algun dels dies futurs. 

Les catànies són uns bombons que es van inventar a Vilafranca del Penedès, pel xocolater Joan Trens i Ribas cap als anys 30. Són uns bombons senzills de fer a base d'ametlles caramel·litzades, arrebossades amb praliné de xocolata blanca i fruits secs i amb una capa de xocolata en pols. 

Les vaig veure per primera vegada al magnífic Cuina per a llaminers  i jo hi he afegit ametlla crocant a la pasta de xocolata blanca que crec que li donen un sentit boníssim. És una recepta ràpida de fer i el resultat és un bombó que supera amb escreix qualsevol bombó comercial. A nosaltres no ens van durar ni un cafè!






16 de desembre 2013

Farcellets de brandada de bacallà i melmelada de tomàquet. (Aperitius de Nadal)


Farcellets de bacallà i melmelada de tomàquet.


Jo, com els torrons, he tornat al poble per Nadal. Ahir a la matinada vam deixar Irlanda per tornar aquí, almenys per uns dies. La setmana anterior, a més de preparar tota la tornada temporal, va ser moguda a molts nivells, doncs varem estar d'examens i d'entrevistes de feina. Esperem doncs que aquest final d'any ens porti molt bones notícies. Mentrestant, que mai ens agafin amb l'estomac buit, així que nosaltres continuem aquí amb aquestes receptes que ens poden ajudar a donar idees per aquests dies.

La brandada de bacallà és una recepta molt tradicional i llargament estesa arreu de la geografia dels països catalans. Provinent del verb "brandar", que significa moure de banda i banda, la recepta original d'aquest plat es feia com si fos una emulsió amb bacallà i oli i, potser, patata. Podeu trobar la recepta tradicional a molts llocs, però com nosaltres just ens estem començant a iniciar amb el bacallà, varem creure que seria  millor fer la recepta alternativa a aquesta brandada tradicional fent-la una mica més suau, mitjançant una beixamel. 

És una recepta fàcil i molt gustosa que agradarà a tot tipus de comensals. A més, ens va perfecte si tenim uns quants fulls de paper filo al congelador, com aquests que em varen sobrar de fer les amanides caprese amb la cassoleta de pasta filo. Per acompanyar-la, a més, podem completar el plat amb una melmelada de tomàquet, que aportarà un contrapunt dolç al plat i que hi marida la mar de bé. 

Comencem doncs, per la recepta de la brandada. 




11 de desembre 2013

Salmó amb crosta d'ametlles, parmesà i mel.





Aquí a Irlanda el salmó és, juntament amb el bacallà, els peixos que més es poden trobar a les botigues i sobretot, a l'English Market, que és el nom del mercat de Cork, almenys pel que he vist amb el poc temps que portem aquí. Un altre dels productes amb més presència al mercat són les ostres, que costen a 0,70€ la unitat, no sembla car oi? Jo encara no m'he atrevit, doncs a més d'intuir que em disgustaran bastant, la sanitat irlandesa no és com per jugar-se-la. Però amb el peix fresc hi confio més, i si és salmó, més. 

Aquest és un plat que muda per un dia de festa. Ja veieu que l'acompanyament no acaba de dir-hi, però per això teniu els vostres gustos i la vostra imaginació, però a mi m'ha semblat una bona idea colar una mica de verd al plat, a veure si acaba sent menjat...

Aquest és un plat senzill i ràpid però ben gustós. Només un matís, no us passeu de crosta, perquè us atiparà massa. Nosaltres vam voler aprofitar-nos i realment, no cal tanta. Aquest salmó amb crosta, doncs, va directe a la secció de Nadal. 




09 de desembre 2013

Cassoleta de pasta filo amb amanida caprese. (aperitius de Nadal)



Pasta filo amb amanida caprese



L'amanida Caprese, dita així per ser originària de l'illa de Capri és, de llarg, la meva amanida preferida. La senzillesa dels productes, la celeritat en la què s'elabora i la combinació espectacular resultant dels sabors, la fan el meu sopar perfecte per qualsevol nit d'estiu. Però la seva frescor no té perquè situar-la només en nits d'estiu i dinars lleugers, sinó que pot ser un entrant perfecte i lleuger per qualsevol dia d'hivern si fem uns quants canvis. Els tomàquets, enlloc de ser frescos, els podem fer rostits al forn, amb una mica d'oli d'oliva i vinagre de Mòdena. Amb aquesta modificació ja aportem al plat una calidesa que s'agraeix els dies més frescos. 

El fet d'acompanyar-la amb la cassoleta de pasta filo fa que a més de donar-li una textura completament diferent, el sabor torrat de la pasta filo l'hi acabi de donar un punt deliciós. Sé que com a fanàtica de l'amanida caprese i el pesto no puc ser objectiva, però aquesta recepta s'ha de provar i si esteu buscant alguna recepta per equilibrar els entrants del dinar de Nadal, aquí ho teniu. 



06 de desembre 2013

Clafotís de nabius i gerds

Clafotís de nabius i gerds

El Clafotís és un pastís típic occità que s'acostuma a fer amb poma i que és a mig camí entre un púding i un flam. D'elaboració molt senzilla, aquest pastís pot ser unes bones postres per un dinar festiu i el podem combinar amb qualsevol de les fruites que ens agradin més. Al no tractar-se d'un pa de pessic dens, sinó d'un resultat més flonjo i suau, el podem menjar com a postres abans de començar amb els torrons i altres llepolies, si ens hi veiem amb cor.

El seu nom ve del verb clafir, que significa fer cabre i és graciós, però mentre es fa al forn, el clafotis puja com si haguès de sobresortir i després, quan ja està fet, torna a baixar. Aquesta recepta la trobareu també al recull de receptes per festes, que aniré ampliant durant aquests dies de desembre per si cerqueu alguna idea per fer. 

Jo, com els torrons, tornaré al poble en pocs dies, així que aquests dies que queden toca cuinar i menjar molt, per anar preparant l'estómac pels àpats de festes i per provar noves receptes interessants, com aquesta. 



04 de desembre 2013

Canelons de peix i marisc



Tot i que la recepta dels canelons tradicionals del dia de Sant Esteve es feia amb la carn que sobrava del dia anterior, els canelons ofereixen tanta versatilitat com imaginació tinguem cada un de nosaltres. Per mi, els canelons de carn tradicionals són els meus preferits, però hi ha farcits alternatius que guanyen pes i alternatives d'estiu que no deceben en absolut. Els canelons de peix i marisc són un plat ben de festa, que si no superen els de carn, els igualen completament pel que fa a sabor i melositat. 

Aquestes receptes són adaptables als gustos i butxaca de cada casa, ja que podem optar per alguns ingredients congelats que poden abaratir-ne el cost. El fet que el peix i el marisc sigui per farcir, fa que no puguem copsar completament el gust o la millora que el peix i marisc fresc aporta. Clar és que si podeu fer servir ingredients frescos i de qualitat us recomano que els compreu, però si no aneu tant distesos de cartera, podeu portar uns canelons de peix i marisc a taula per bastant menys comprant ingredients congelats i deixar una mica més de pressupost per altres coses. La festa no té perquè ser cara i us asseguro que tot i el cost dels ingredients, encara pagareu molt menys del que us demanarien per uns canelons ja fets. 


Canelons de peix i marisc

02 de desembre 2013

Xupa xups i piruletes de formatge i camembert al forn amb romer. (Aperitius de Nadal)


Camembert al forn i piruletes de formatge


Els formatges sempre són presents als dinars importants. D'una forma o d'una altra, com a aperitiu o formant part dels ingredients d'un plat, o fins i tot de postres, si esteu fets a la francesa. Sols, acompanyats amb melmelades o fruits secs, gratinats... Per això la recepta d'avui és més de format que de contingut, i és més per donar idees que per imposar o suggerir ingredients, ja que podeu adaptar-ho als formatges que més us agradin o que tingueu en un moment donat.

Aquesta és una manera senzilla de servir els formatges que a més de ser diferents, és fàcil de servir i de menjar. A més, podeu fer-los unes hores abans i posar el pal un moment abans de servir-los, o també podeu fer servir els palets salats prims que hi ha al mercat, així ho fareu del tot comestible. Pel que fa al camembert, el podeu posar al forn, just abans de servir, quan estigueu fent els altres plats (canelons, pollastre...), així aprofitem l'energia i el temps.




29 de novembre 2013

Pollastre rostit amb prunes i pinyons. Recepta de Nadal




Pollastre  rostit amb prunes i pinyons



El pollastre amb prunes i pinyons és un plat de tradicional català que no falta a cap casa durant les festes. Amb la variació d'ingredients de cada casa, uns amb vi ranci, altres amb vermut o anís, amb canyella o sense, cada dinar d'un dia de festa té lloc per al pollastre rostit amb prunes i pinyons. La cocció a foc lent fa que la carn vagi desprenent tots els seus sucs i acabi sent melosa. A més amb la dolçor de les prunes i els pinyons i la reducció del licor elegit en cada cas, el plat acaba tenint aquell regust deliciós de les menges festives. Podeu fer-lo al forn si voleu; tot i que originàriament es feia al foc i sencer -es diu rostit humit- amb l'arribada dels forns- i també amb la influència castellana, segons llegeixo- a les cases es va passar a aquesta alternativa, que es diu rostit sec.  

Tradicionalment, el pollastre es coïa sencer i farcit amb carn, botifarra i les prunes i pinyons. Teniu en compte, però, que aquest plat era un plat únic i molt complert per un dia de festa; avui en dia és bastant estrany que per Nadal només facem un plat, per tant, podem fer-lo més lleuger sense el farcit.





La recepta no és complicada, com tot, fa falta paciència i uns bons ingredients originals, així que procurem triar un pollastre de qualitat a l'hora de fer-lo. Aquí a Irlanda, la majoria de pollastres ja són "free range" que significa que són criats a l'aire lliure i no engabiats. Això no significa que siguin ecològics, però almenys ja és un pas intermedi... Com que és difícil - i molt car- trobar vi ranci o altres licors similars, la recepta d'avui està feta amb rom i la veritat és que queda deliciosa.

Aquesta recepta és tradicional del Nadal i les festes que vénen, així que no podia deixar de ser a la llista de receptes per si encara no teniu clar què fer pels dinars familiars propers. 

27 de novembre 2013

Rotllets de salmó i cogombre amb formatge i cibulet (aperitius de Nadal)




rotllets de salmó i cogombre amb formatge i cibulet


Les festes ja comencen a arribar, de fet, aqui, des de l'endemà del Halloween que ja tenen posats tots els aparadors, llums i arbres de nadal. Ara suposo que ja deu s'ha estès a tot arreu, però a dia u de novembre no deixa de sorprendre trobar-te ja l'arbre plantat al carrer principal... 

Tot i que servidora fa com els torrons, que tornen a casa per Nadal, la cuina de Cork també estarà de festa per aquestes dates senyalades, així que necessitarem moltes idees per cobrir els àpats. Per tots aquells que també estigueu pensant què fer o què cuinar, podreu trobar una secció especial de receptes per festes al bloc i que aniré emplenant amb les receptes que vagi fent des d'ara fins Nadal i amb algunes receptes d'anys anteriors. Intentaré que siguin variades, així podreu trobar des d'aperitius a postres. 




Però plantejar receptes tradicionals, i també d'una mica diferents, és difícil quan no tens a l'abast tots els productes catalans que es fan servir a la recepta... En tot cas, avui us porto un aperitiu amb un dels productes favorits d'aquestes festes, que és el salmó fumat. Per variar de la clàssica, però bona, recepta de salmó amb mantega, aquí teniu dues alternatives sanes i fresques per abans dels plats i pesos pesants del dinar. 


25 de novembre 2013

Pizza amb massa de coliflor (o com cuinar i menjar sense esperar a les fotografies)



Comprenc que a vegades pot ser exasperant esperar per dinar perquè abans has de fer les fotografies del bloc. Si es tracta de coses dolces, pans o altres que necessiten un temps de repòs o que, fins i tot, milloren amb les hores, no hi ha problema, els cuino, espero, fotografio i menjo. Però hi ha vegades que esperar per fer tot el muntatge per la fotografia fa que el plat perdi totalment les qualitats. I quin sentit té, doncs, cuinar i fer fotografia si després el plat és incomestible? Amb el fred que tenim aquí, cada vegada que posem algo sobre la taula, tarda menys de dos minuts en gelar-se. I la pizza és un plat que si es refreda, ja no val res. 

Per altra banda, podeu pensar perquè tant d'enrenou per una pizza. Però no. Aquesta pizza la volia documentar perquè no és una pizza corrent, és una pizza amb la massa feta amb coliflor i no amb farina. Així doncs, com que volíem menjar/la pizza es gelava i la recepta era prou interessant com per fotografiar-la, la recepta d'avui té les fotografies ràpides, poc curoses i complementades. Però la pizza era deliciosa i molt interessant. Sí, massa de coliflor, sense farina ni gluten, si, ho heu sentit bé. 



21 de novembre 2013

Flam de rom



Flam de rom



Tinc un vague record de quan era una nena i a casa hi havien flams per berenar. Ma mare sempre ha segut de fer flams, menjar blanc, natilles... era bastant habitual obrir la nevera i trobar alguna llepolia per berenar. Però sempre hi havia la disputa de flams. A uns els agradaven més els flams "del niño" i als altres els "del xino" i a casa gairebé sempre hi havia els del niño. Aquest mes Memòries d'una cuinera va de flams, i ara que ja estem del tot instal·lats m'he animat a reprendre aquest tipus d'iniciatives. Però l'excusa dels flams m'ha despertat el record d'aquests flams del berenar i he hagut de posar-me a buscar les dues marques. I ric, encara, perquè no recordava el del "Flanín" de la capsa i això m'ha portat a recordar la iaia, que sempre deia "Flamíns" enlloc de flams i no sabia perquè; o paguelles, enlloc de paella... I ric, encara, sí, perquè això m'ha portat  recordar que amb les amigues sempre portàvem la conya amb aquestes paraules i acabem rient dient-nos "crompar" per comprar, "poligonodesportiu" per poliesportiu, "arie" per aire, o "flim" per film. I com rèiem...  I ja sé que no hi ve massa, ara, això, però la cuina són records, i els records, entrelligats, fan una vida.

Quin goig tenir flams fets a la nevera. Ni comparar-se poden amb els de compra, i tampoc amb els de "polvos", clar. I com en tot, si els fem nosaltres, podem controlar-ne el sucre, fer servir llet desnatada, ous de qualitat... no hi ha color. Clar també que, si teniu mainada per casa, millor deixeu de banda el rom; si sou tots adults, en podeu posar un rajolí més, si us apeteix. Recepta molt senzilla per un berenar de records. I per Memòries d'una cuinera!



18 de novembre 2013

Crema blanca de col, patata i porro i ametlles fregides amb sal


Crema de col, porro i patata i ametlles fregides


Les cremes han anat guanyant punts a favor amb el pas dels anys. Quan era petita el puré de verdures era gairebé odiós, però ara una bona crema de carabassó o de carabassa no només són un plaer per les nits fredes, sinó que fins i tot a l'estiu les menjo ben fredes. Quan el fred comença a fer-se notar estem en aquests primers dies en els quals intentem posposar l'encesa d'estufes fins que ja sigui gairebé inevitable, hi ha algunes coses que es converteixen en bons aliats, les cremes de verdures o sopes ben calentes i les mantes, són els meus preferits. No sé vosaltres, però ara a mi em pren el cor haver de menjar amanides per sopar amb aquestes temperatures, jo necessito menjar calent, i aquestes cremes són perfectes. Una vegada o dos per setmana faig una bona ollada de crema pels sopars. 


En temps de tardor, la de carabassa és de les més elegides. Poques cremes tenen la suavitat de la de carabassa... Quan hi ha rovellons, la crema de rovellons també és una bona alternativa, però aquest any ni ensumar-los! Més entrat el fred, aquesta que us porto avui és perfecta: porro, col i patata. I per no fer-la del tot avorrida, sempre hi acabo posant algun crostó de pa o, en aquest cas, unes ametlles fregides amb sal que vaig fer de les que varen sobrar dels panellets.



13 de novembre 2013

Focaccia de romer amb tomàquets secs en oli.



Foccaccia de romer amb tomàquets secs en oli.

(Click here for the english version)

Olor de pa, oli d'oliva del poble i tomàquets. Triumvirat gastronòmic mediterrani, per excel·lència, I també els ingredients més representatius del nostre plat, el pa amb tomàquet. Aquests tres ingredients desperten el lòbul temporal i em retornen a qualsevol sopar de pa amb tomàquet i embotit a Catalunya. Però aquí no hi ha ni rastre de fuets ni xoriços, així que ens hem de conformar amb la imaginació. Igualment, aquesta focaccia té prou poder i prou gust com per fer oblidar això i molt més. L'olor que desprenia el forn quan s'estava coent ja era suficient per tenir-nos encantats amb el cap al mediterrani. 

A simple vista, i deixant de banda els ingredients de damunt, la focaccia em recorda uns panets que feien alguns forns del poble i que fèiem servir quan anàvem d'excursió  per fer entrepans, els partidets o esclafades (xafades, al poble). Eren de mida individual, un pèl massa grossos, però, i també tenien uns clots similars als que hi fem a la focaccia amb els dits. A més, la molla era exactament igual, així que intueixo que també deuen tenir alguna connexió, amb aquesta recepta similar a Catalunya. 




07 de novembre 2013

Pastís de cervesa Guinness



Pastís de cervesa Guinness



Com sabreu, la cervesa Guinness és la més famosa d'Irlanda. De color negrós, densa i amb un regust de regalèssia, és la cervesa per excel·lència de les nits de pub. Tot i que s'ha de dir que hi ha moltes més cerveses interessants, cap és com aquesta, i és que a més de fer-se servir al pub, la Guinness és gairebé indispensable a les cuines irlandeses; l'estofat amb Guinness, el pa de Guinness o aquest pastís no només són souvenirs turístics. 



Amb el temps que porto aquí, ja he fet dos vegades aquest pastís i crec que serà obligatori a la taula en totes les ocasions especials. La cervesa dóna a la massa un to esponjós i fosc i un gust profund, però no destaca per tenir gust de cervesa, així que no arrufeu el nas! Acompanyat amb la crema de formatge, que imita l'espuma que aquesta cervesa fa, és un pastís amb un èxit assegurat, us ho prometo. 

Tot i que la recepta original és de la Nigella Lawson, veureu que jo he variat la quantitat d'ingredients, especialment de la mantega i sucre necessari. 





 Pastís de Guinness

- 250ml de cervesa Guinnesss
- 125g de mantega
- 2 ous
- 125g iogurt natural
- 2 cullerades de postre de bicarbonat
- 250g de sucre blanc
- 2 cullerades de postre de xocolata en pols
- 275g de farina
- un pessic de sal

Per a la crema de formatge

- 250g de formatge per untar 
- 150g de sucre llustre

Preescalfem el forn a 180º. Mentrestant, en un cassó, posem la cervesa i a mantega i ho posem al foc fins que aquesta es desfaci.  Quan la mantega estigui desfeta, hi afegim el sucre i el cacau. Deixem refredar una mica. 

Batem els dos ous amb el iogurt i ho barregem al cassó de la cervesa i el sucre. Preparem en un bol la farina, el bicarbonat i la sal i comencem a afegir-hi els ingredients líquids del cassó. Procurem que tot quedi ben barrejat i sense grumolls i ho posem al motlle, prèviament enfarinat. Posem al foc durant 40 minuts fins que quan el punxem amb un ganivet, surti tot net. Deixem refredar completament abans de decorar.

Per fer la crema de formatge, batem el formatge per untar amb el sucre de llustre fins que ens quedi ben integrat i sense grumolls de sucre, durant uns tres o quatre minuts. Podeu partir el pastís per la meitat o només posar-ne a la part de damunt, com si fos l'escuma de la cervesa. 
















03 de novembre 2013

Bulgur amb carabassa



receptes amb bulgur


El bulgur és una barreja de grans de diferents tipus de cereals, molt comuna en diferents països europeus i de l'est. És l'ingredient principal d'alguns plats com el Taboulé, i fins i tot a l'India, on l'anomenen Dalia, el mengen amb llet i sucre. Es un producte molt similar tant pel que fa a cocció com per propietats,  a l'arròs o el cuscús. 

El bulgur desprèn una olor dolça que recorda els cereals dels nens, de fet, diria que els multicereals en deuen portar. Crec que es podria integrar molt bé en postres, però de moment, les vegades que l'hem menjat com a plat principal acompanyat de verdures, ha estat un èxit. Es pot cuinar de dues maneres d'igual manera que el cuscús: per separat dels ingredients afegint-hi aigua calenta i deixant que es cogui sol o afegint-ho als ingredients i deixar coure amb una mica d'aigua o brou.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...