Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llocs i racons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llocs i racons. Mostrar tots els missatges

09 de gener 2013

Borranyes (borraines o borratges) amb mel del Perelló



Us vaig dir que ja s'havien acabat les receptes de Nadal, i us vaig enganyar o bé, almenys sí que s'havien acabat les del Nadal modern, però encara quedava aquesta recepta tant especial del Nadal de tota la vida. Aquest plat de borranyes eren, juntament amb les figues arrebossades, les postres del Nadal al meu poble i a bona part de les Terres de l'Ebre. I és que en uns territoris on el creixement econòmic no ha estat mai igualat al d'altres, aquestes postres simbolitzen la forma de vida i la manera de fer de les nostres terres: aprofitar els productes locals i tot allò que ens dóna la terra. Per si no ho sabeu, el meu poble és el principal productor de mel de Catalunya, i la mel del Perelló és bastant coneguda per la seva qualitat. Essent així, aquest ingredient és present a la majoria de postres típiques del poble. 

La borranya, borraina o borratja, és una planta que creix en terres baixes i assolellades i forma part de la gastronomia tradicional catalana, tot i que gairebé ha desaparegut dels mercats i les cuines tret de llocs específics on la cuinem com a postres, o fins i tot com a verdura. Abans el seu conreu era molt habitual i és per això que en algunes zones, al meu poble per exemple, n'hi ha per tot arreu, ja que són restes d'aquests conreus antics. 

14 de setembre 2012

La Recepta del 15: Frozen Hot Chocolate (recordant Nova York)



Ja tornem a ser dia 15 i com que he decidit que intentaré assistir a tots els esdeveniments culinaris blocaires possibles, aquí estic amb la recepta d'aquest mes, la xocolata. He de dir que no sóc gaire de xocolata, però em va venir al cap buscar la recepta del Frozen Hot Chocolate, i quan la vaig trobar em vaig posar a  fer una versió bastant menys pretensiosa que la original, així que us porto la meva, però també la orginal, en foto i en records. 




Era el meu segon dia a Nova York i plovia. La Jèssica treballava i jo vaig decidir aprofitar el dia gris per anar de museus, el Metropolitan primer, el d'Història Natural, després. Així que, ens vam aixecar, vam esmorzar uns gofres (no tant grans com els que coneixem aquí, eh) amb xarop d'auró (maple syrup) i vaig marxar cap a l'estació en busca del tren cap a Grand Central.

Vaig arribar a la ciutat, sense paraigües i amb pluja, així que va ser una bona excusa per agafar el metro per primera vegada. Vaig comprar la Metro Card, vaig agafar la línia 6 de l'atrotinat metro novaiorquès i em vaig plantar a la 77. Al sortir del metro diluviava, així que vaig entrar a una espècie de ràpid i em vaig comprar un paraigües. Vaig continuar caminant fins arribar a Central Park i vaig vorejar-lo fins al Metropolitan Museum. Òbviament, no era la única que havia fet el pensament de dia de pluja, dia de museus... Si mai aneu Nova York, teniu en compte que el Museu Metropolità i el d'Història Natural són d'entrada voluntària, és a dir, ells posen un preu recomanat d'entrada (vora els 25$!!), però és això, recomanat, i tu pots decidir què vols donar o fins i tot, si vols donar alguna cosa. És algo que la gent no acostuma a saber, i quan vaig arribar, gairebé tothom pagava el preu recomanat. Jo, em vaig treure un bitllet de 5$ perquè pensava tornar-hi algunes vegades més, i hi vaig entrar. M'hi vaig estar tot el matí, que immens que és!

Al sortir, vaig començar a passejar pel barri, Upper East Side, i vaig acabar entrant a dinar a una hamburgueseria petita i casolana, em vaig asseure a la barra, mirant com plovia a fora. Devien ser les dues, però al desembre, a Nova York, a les quatre és fosc. Després de dinar, vaig continuar baixant downtown, intentant buscar una pastisseria on poder provar el típic cheesecake, però no hi va haver manera de trobar-ne cap que em fes el pes. Quan vaig arribar a l'altura de la 59 era de nit, no havia provat el cheesecake i l'aigua de la pluja ja traspassava les meves botes. I de cop, em va semblar recordar que per aquesta altura es trobava Serendipity, la gelateria de la pel·lícula que porta el mateix nom i que he mirat infinitat de vegades en els dies romanticons que tothom té, i ningú diu. Era un dels llocs de la llista de coses a fer, així que vaig decidir buscar-lo. 

Devia portar una hora i encara no sabia on estava. M'aturava a sota els portals de les empreses o botigues en busca del wifi per buscar-ho, però no hi havia manera. Pel camí, però, vaig trobar la botiga Williams Sonoma i els típics Bloomingdale's, així que estava ben entretinguda. Al final vaig decidir preguntar, era al carrer de dalt. En aquell moment em va semblar que hi havia cua, però ja us dic que pel que vaig veure uns quants dies més tard, aquella cua no era res comparable a l'habitual. Havia d'esperar que hi haguessin taules lliures, d'una persona, així que paciència. Al final, la noia que hi havia darrera a la cua i jo, vam decidir compartir taula. Era una noia coreana. Vam mirar la carta i vam demanar el que és típic i, fins i tot, marca registrada de la gelateria: el Frozen Hot Chocolate. 

Un dia plujós com aquell, amb els peus humits i amb el fred de desembre, quan vaig llegir el nom del Frozen Hot Chocolate em pensava que el hot existiria, i li vaig treure importància al frozen. Error. Quan ens van portar la copa (una per cada una, com a novates que érem...) vaig veure que m'ajudaria ben poc a passar el fred.... era xocolata desfeta, congelada. Aquí teniu una fotografia. Òbviament, no ens ho vam poder acabar, era molt bo, però jo estava gelada, ja...




Si teniu la oportunitat d'anar-hi, passeu-hi. És un lloc petit, però molt ben decorat, ple de llums de colors i ferro forjat. 

Ingredients: 
- Xocolata.
- Xocolata desfeta en pols.
- Llet-
- Gel 
- Nata 


Per fer la recepta, hem de posar la xocolata (la que més us agradi) a desfer al bany maria.  Deixem refredar. Quan estigui fred, hi afegim dues cullerades de xocolata en pols (de la que serveix per fer la xocolata desfeta), una mica de llet i hi afegim el gel. Ho triturem tot, ens ha de quedar una mena de pasta. Afegiu-la al got i poseu-li llet fins a omplir el got o la copa. Podeu fer-lo més o menys fort, al vostre gust. Com veieu, l'original porta una mica de nata i xocolata per decorar, al vostre gust.

La meva versió és amb molt menys gel, ja que aquests dies he tingut el primer mal de gola de la temporada i molt, molt més lleugera. Ja em perdonareu...







Ah! M'oblidava de dir-vos que aquest any sí he aconseguit arribar a apuntar-me per l'AIG: Amic Invisible Gastronòmic! Sempre està bé forjar relacions i més entre els blocaires gastronòmics... us animeu? Aquí teniu tota la informació! Quina entrada més complerta no?

03 de setembre 2012

Resumint l'agost


Aquest any el canvi d'agost a setembre no ha estat només amb les fulles del calendari, sinó que les temperatures han baixat considerablement, de manera que, ara per ara, ens trobem més amb temperatures de principis de tardor que de finals d'estiu. No ha passat ni una setmana d'aquelles altíssimes temperatures i ja hem hagut de moure paraigües, jaquetes primes i les primeres mantes per al llit. 

Pel que fa a mi, quan ahir vaig tornar del cap de setmana portava el neguit que havia de preparar la proposta del dia i quan pensava que ja s'havia acabat era com una mica decepcionant. Igualment, em sembla perfecte, tornar a enganxar-me al bloc era el que més necessitava ara i va ser una sort convertir l'agost en un agost blocaire completament. 

Per treure'm el cuc fins la propera entrada, us deixo els muntatges resum de les propostes d'agost. El primer, les receptes; el segon, els llocs i indrets que hem descobert. Ens veiem aviat! 

Les receptes de l'agost




Els llocs i racons de l'agost


31 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 23: Setembre


Som 31 d'agost. Aquesta és la vint-i-tresena publicació de l'Agost a Barcelona. Estic contenta, no només perquè demà despertarem al setembre, amb tot el que això significa, sinó també perquè he aconseguit  publicar tots els dies que m'havia proposat, d'una manera més o menys digna. 

La última proposta volia que signifiqués el final d'estiu (perquè pot continuar fent calor, però estiu, estiu, no ho serà, eh...), així que tenia pensat proposar un sopar a la platja. I em va passar el que passa quan deixes una cosa per l'últim moment: es va posar a ploure i no vaig poder fer el pícnic nocturn. Com que ja ho veia venir, vaig decidir anar a la platja a mitja tarda, a fer unes fotografies.


                                                 

La tarda era grisa i el mar estava alterat, perfecte per als surfistes, que eren els únics ocupants de les platges, tret de les gavines i els socorristes.




M'encanta el setembre. La sensació que l'estiu s'acaba, que deixes el soroll de les vacances enrere, que la calor afluixa i les jaquetes, encara que primes, comencen a aparèixer als penjadors. És el moment de començar de nou, de fer net i de propòsits, molt més que per cap d'any. I sovint, és un estiu prorrogat amb més del bo i menys de dolent; fa menys calor, però encara suficient com per anar a platja; pots sortir a les nits i passejar, sopar a la platja o prendre quelcom sense formar part de la massa humana de turistes que sí hi ha a l'agost, i després, quan acabis, tornes a casa i dorms tapat amb el llençol i potser amb algun pantaló llarg. 




 I cap a finals de mes, les jaquetes ja comencen a ser gruixudes, els dies de platja es van fent escassos i la ciutat retorna als que hi habiten. La pluja anirà fent-se més assídua (esperem) i els llençols potser ja aniran amb alguna manta... però, sempre ens quedarà el record de l'estiu i el soroll de la platja, com aquesta maduixera del balcó, que torna a florir com si fos primavera.




No sé quin serà el ritme del bloc a partir d'ara que ja m'havia acostumat a que fos diari, però aquest mes he reconectat molt amb el Trossets de Cuina, així que em proposo que sigui, com a mínim, setmanal. Moltes gràcies a totes les persones que ho heu anat seguint i heu deixat algun comentari. Que tingueu un bon inici de setembre, i no us poseu gaire melancòlics, ja veureu com la tardor també té coses molt gratificants. Jo em quedo veient com s'escola aquest últim dia d'agost i com el setembre em retorna tot allò que m'agrada. 

I qui sap, potser torna a haver un altre agost laboral, potser no serà, però, a Barcelona.



30 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 22: Descobrint nous ingredients... i un rave!





Una de les coses que acostuma a apetir quan tens molt de temps lliure, és experimentar. I aquest agost si una cosa he fet constantment, ha estat aquesta, experimentar. I es pot experimentar a tot arreu, fins i tot a l'hora d'omplir el rebost, i d'aquest munt de temps lliure ve la proposta d'avui. Fa uns dies vaig comprar uns quants ravenets, perquè no recordava haver-ne menjat mai i suposo, també, una mica empesa pel munt de receptes i fotografies gastronòmiques on havia vist aquest ingredient; tantes, que vaig acabar tement haver-me perdut una delícia, barata, durant tot el que porto de vida. 

I al sopar següent em vaig fer una amanida i n'hi vaig posar. Ostres, quin gust... que estrany... però tot i que em va sorprendre que tingués el toc picant que té, no em va desagradar, perquè la combinació que tenia l'amanida l'acabava equilibrant força bé. El fet és que per moltes amanides que m'he fet, no he aconseguit acabar-los tots, així que ahir, quan els vaig veure a la nevera, i com que m'he proposat de no llençar absolutament res a les escombraries, vaig decidir experimentar receptes i a més, practicar una mica amb les fotografies, perquè si una cosa tenen aquests raves és que són molt fotogènics. No us ho semblen?





Així que vaig començar a buscar possibles receptes per un sopar lleuger i saludable i van sortir aquestes dues: una amanida de ravenets i unes torrades amb crema de formatge, espècies i ravenets. El cert és que aquí, almenys al meu voltant, és un ingredient que s'ha subestimat una mica; a la cuina francesa, per exemple, és molt comú acompanyar aquests raves amb una mica de mantega, o rostir-los també, i crec que deu ser una bona combinació, perquè la dolçor de la mantega de contrarestar l'acidesa del rave. Però com jo no sóc gaire amant de fer servir la mantega com a acompanyament, vaig acabar variant la recepta una mica. 




Per l'amanida no fa falta que us digui els ingredients que necessitem, simplement aconsellar-vos que talleu els raves el més fins possibles i que hi tireu una mica de sal per sobre. No em direu que no fan bona pinta...




Per la segona recepta, les torrades amb formatge, espècies i raves, agafarem el formatge per untar i li afegirem una mica de pebre negre i herbes provençals, o les que us agradin més. Ho batrem una mica i hi afegirem els raves ben tallats a sobre. Molt senzilles. 






Potser no us acabarà de fer el pes el seu gust, però no perdeu res per provar coses noves... a vegades ens quedem estancats sempre amb la mateixa rutina, o la mateixa amanida, o el mateix camí cap a la feina... i, què passa si un dia canviem? I un rave??






29 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 21: Palau de la Generalitat





Avui serà el primer dia d'aquest projecte d'agost que faig trampa. Totes les altres propostes les he fet i les he explicat el mateix dia, o el dia anterior, però aquesta no. Però tinc explicació! El Palau de la Generalitat només obre a les visites els caps de setmana (amb cita prèvia), el dia 11 de setembre i, si no recordo malament, el dia de Sant Jordi. I jo hi vaig anar un diumenge. 

Sempre havia tingut ganes de visitar-lo i un dia vaig descobrir que es podia visitar els caps de setmana, però ho havies de demanar en avançat. Tot i així no costa i no tarden gens a donar-te dia i hora, per tant, és una proposta que segurament us interessarà.




Es tracta de visites guiades arreu del Palau. Podreu veure alguns dels llocs més interessants, però no us espereu que us l'ensenyin tot, perquè només veureu una petita part i no, no us deixaran sortir al balcó a proclamar la república ni la independència...  Tot i això, en tindreu prou per adonar-vos que és tota una obra d'art. 

El Palau es va començar a construir al 1400 (us passaran un vídeo explicatiu d'uns deu minuts) i després es va anar ampliant, per tant, veureu el canvi d'estils i d'arquitectura  de cada moment i també veureu com l'han anat modernitzant, intentant combinar els elements antics amb noves decoracions. 




Ja sabeu que a mi m'encanten els claustres i els porxos gòtics, i el Palau en té de molt ben conservats, com ara el pati dels tarongers, que suposo que molts de vosaltres coneixereu perquè s'hi fan moltes recepcions.




Com us dic, es tracta d'un lloc on admirar cada un dels detalls, perquè hi ha art per tot arreu. Escultures, vitralls, columnes, pintures...






Òbviament, també podreu visitar algunes de les dependències polítiques més importants, com la Sala Tàpies, on cada dimarts es reuneixen els membres del Govern.





Potser us semblarà una entrada avorrida, però una mica de cultura no fa mal i estic segura que molts de vosaltres no hi heu anat mai! Així que us recomano que reserveu visita i que, si és un diumenge, us allargueu fins al Parlament, al parc de la Ciutadella, i també el visiteu. Els diumenges hi fan visites i el Parlament és un lloc preciós també.















24 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 18: Dos oasis al Gòtic.



Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona tranquil·la i poc amiga de les multituds; m'encanta el silenci quan no acaba sent incòmode, la tranquil·litat i les coses senzilles. A vegades, trobar tranquil·litat en una ciutat com Barcelona, sense haver de recórrer als barris alts i als parcs allunyats, és difícil, i encara més a l'estiu. No sé qui va dir que a l'agost Barcelona és tranquil·la, jo l'únic que he notat és menys trànsit i menys cues als supermercats; però el centre continua sent el que és durant la resta de l'any, o més, i el metro tampoc no va tant buit a primer hora del matí. 




Tot i això, després d'alguns anys vivint aquí, ja tinc la llista de llocs del centre on acudir si vull estar tranquil·la i, encara de quan en quan, en vaig descobrint algun altre, com un dels dos racons que us porto avui. El primer és l'esglèsia de Santa Anna i, especialment, el seu claustre. Ja us vaig comentar fa poc que els claustres em fascinen i el romànic m'apassiona. Així que aquesta església te tots els factors per fer que sigui un racó perfecte per mi. S'hi pot accedir pel carrer Santa Anna, just abans d'arribar a Plaça Catalunya pel portal de l'àngel o encara millor, pel carrer del costat del Hard Rock Café i que jo pensava que no tenia sortida; doncs sí que en té, i fa cap just aquí. El racó de l'església i el claustre fa una placeta que no acostuma a ser gaire concorreguda, i just a molt pocs metres de Plaça Catalunya!



El segon és un descobriment molt recent i pel que es veu, és un lloc desconegut per la majoria de la gent; ara entendreu perquè. Es tracta dels jardins de la casa d'Ignacio Puig, al carrer Boqueria, a pocs metres de la rambla i enmig del gòtic.  Aquest lloc és desconegut perquè per accedir-hi, s'ha d'entar a l'hotel Petit Palace Opera Garden. El vaig trobar quan estava passejant per aquest carrer i, a la façana de l'hotel, hi vaig veure la senyalització de parc públic. Com que no em vaig poder aguantar, indignada com estava perquè un hotel s'havia apropiat d'un lloc públic, hi vaig entrar. No hi havia ningú. 
 
 



El jardí és petit, però té bastants llocs on asseure's i és molt acollidor. A més, pel que sembla, a la nit ha de ser un lloc genial perquè es deuen il·luminar aquestes llums llàgrima. Pel que he llegit, al carrer Aroles, hi ha l'ascensor que et porta al jardí, però no funciona, probablement prefereixen saber qui hi va i per això fan passar per dins l'hotel. És indignant. Així que des d'aquí us recomano que no dubteu en anar-hi i passar una estona tranquils, i reclamar el nostre dret a l'accessibilitat a aquests llocs públics. A això em refereixo quan dic que ens han de retornar la ciutat als ciutadans. 







20 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 14: descansem?



Algun dia havia de passar, per avui no tinc cap proposta més que tornar a omplir el rebost i netejar el pis. Ja em perdonareu, o ja em perdonaré jo, per agafar-me un dia de descans de la ciutat... Avui l'únic que faré serà anar a comprar, netejar i estar al sofà. Per no deixar sense publicar, però, us deixo unes fotografies de les vacances... com es troben a faltar!



Torno demà, a veure si puc portar-vos alguna cosa interessant! 





17 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 13: Cafè d'estiu




M'acabo d'adonar que aquesta ja és la tretzena proposta d'aquest agost, i encara que tinc la sensació que ha passat molt de temps des que vaig tornar de vacances (just només un mes!), aquests últims dies amb les propostes han passat prou ràpid, i m'adono que realment, la intenció d'aquest projecte, que era la d'autoentretenir-me, s'està complint. I ja tornem a ser divendres, el tercer d'agost, i divendres significa una mica més de ganes de sortir, d'entretenir-nos i de riure, sobretot. Així que la proposta d'avui és una mica més de divendres.





Alguns ja deveu saber on està aquesta terrassa i el bar, el Cafè d'estiu, altres potser no. Jo vaig descobrir aquest pati (us he dit mai que els patis i els claustres em meravellen?) un dia d'hivern i durant els mesos d'hivern no hi ha ni el bar ni la terrassa; hi vaig tornar cap al juny i ja hi era. El pati és al Museu Frederic Marés i forma part dels edificis del que era l'antic Palau Major. A banda dels arcs i les portalades precioses i la font on fan ballar l'ou per corpus, té molts bancs per poder asseure's a llegir o a prendre la fresca si no us voleu gastar ni un euro a la terrassa. 




El Cafè d'estiu, doncs, és el bar que es munta durant els mesos d'estiu i que ocupa només un racó de la terrassa. Com deveu endevinar ja, no és un lloc on els preus siguin una ganga, però tampoc és especialment car per ser Barcelona. Podeu pegar-hi una mirada i si no us convenç, segur que trobareu lloc a algun dels molts bancs que hi ha per tot el pati. 




El lloc és un oasi, al mig de la ciutat, i forma part del meu recorregut especial pel gòtic. Us animo a que us hi acosteu  i us hi esteu una estona, o mitja tarda si us apeteix. Encara que està situat al bell mig del gòtic i a pocs metres de la catedral, no és un lloc especialment concorregut, tret dels turistes que hi treuen el cap entre explicació i explicació del guia. 

I no l'oblideu a l'hivern, encara us hi trobareu més a gust, especialment als matins, quan el sol escalfa una mica i la ciutat sembla que està tota a l'oficina. Un lloc relaxant, al mig de la ciutat. Un dels molts secrets que la ciutat  guarda de quan en quan. 










16 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 12: Passeig per Gràcia





Aquesta setmana han començat les festes de Gràcia, de fet, les meves primeres festes de Gràcia, i duraran tota la setmana. Es veu que són unes festes força concorregudes, així que us recomano que si només voleu veure les decoracions dels carrers, aneu a hores de poca gent, o molt matí o cap al tard, abans que s'ompli de gent de festa. Però jo us recomano que no només aneu a veure els concerts sinó que aprofiteu al màxim les activitats que es fan per tots els carrers i totes les actuacions que es fan al llarg dels dies, a pesar de la calor...







Després de tota aquesta setmana portant receptes, avui ja tocava una activitat per moure'ns una mica no? Com que no he estat els altres anys, no puc comparar les decoracions, però a mi em va agradar que aprofitessin per reivindicar-se contra la barbaritat de l'Eurovegas. A més, hi ha un escenari on es fan actuacions i activitats relacionades amb això, no us ho perdeu. 





En tot cas, passegeu pels carrers i gaudiu de les decoracions dels veïns, del bon ambient del barri i del mes d'agost en general, una vegada més.


  





10 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 8: Aproximació a Montjuïc


Fins fa relativament poc, Montjuïc era una part una mica oblidada de la ciutat per mi. Havia estat al MNAC un parell de vegades, havia anat al Palau Sant Jordi a uns concerts, però poca cosa més. No va ser fins l'any passat que vaig pujar al castell unes quantes vegades a passar les tardes, vaig descobrir els jardins i especialment la Font del Gat i el Teatre Grec, vaig entrar al Poble Espanyol a una fira de Polònia, vaig intentar vorejar la muntanya des de sota (no es pot, no ho intenteu...)i vaig anar a veure, una nit, la font màgica. 



Des de llavors, especialment els jardins d'aquesta muntanya, formen part de la llista de llocs on anar a passar les tardes dels caps de setmana d'hivern amb companyia, d'aquells llocs on quan els recordes, t'entra melangia... Així, aquest dies hem tornat a la font per ensenyar-li a la Jèssica, que no hi havia estat mai. Jo crec que deu ser un dels llocs de la ciutat que més turistes atreu al llarg de l'any, i molt especialment a l'estiu. Però té l'avantatge que com que l'actuació es fa cada deu minuts i dura poc, la gent va i ve, i en algun moment aconseguireu estar tranquils. 



També és un bon moment per descobrir, si no ho heu fet ja, les columnes de Puig i Cadafalch inaugurades l'any passat i que fins al 1928, quan van ser enderrocades durant la dictadura de Primo de Rivera, estaven on actualment està la font. 
M'hauria agradat dedicar tota una tarda a Montjuïc, però aquests dies de calor fan insoportable qualsevol cosa, així que millor anar cap a les nou de la nit, que és quan comença l'actuació. Si hi teniu temps i ganes però, perdeu-vos per la muntanya i passegeu pels jardins Laribal, hi trobareu la Font del Gat i s'està molt tranquil. 











09 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 7: Passeig pel litoral




M'haureu de disculpar. Us porto una proposta que us demano que no feu aquests dies, almenys a hores de ple sol... a veure si us agafarà una insolació i jo en seré la culpable. Com ja sabeu es preveu una onada de calor que durarà fins a finals de setmana, i no sé si hauran creat alarmisme, però tal i com ho estan comunicant, fa por. 

Per quan la calor afluixi una mica o per quan sigui ja cap al vespre, us recomano un passeig pel litoral de la ciutat. Si teniu moltes ganes de caminar, comenceu des del Fòrum; si us fa una mica de por la calor i tota la massa turística, millor feu només des de la Vila Olímpica. A més, ara fa vint anys que diuen que Barcelona va retornar al mar, ara el que faria falta és que Barcelona tornés als ciutadans, però això ja és un altre tema. 




Al llarg del camí trobareu les motivacions que potser no creieu tenir ara... Als uns us relaxarà el mar o us molestarà la gentada que hi ha; als altres us entretindrà la multitud de cossos bronzejats (jo diria que ja cremats); uns altres potser jugareu a endevinar els llauners entre els que prenen el sol... Teniu varietat de motius per fer-ho. I si voleu, podeu fer-ho més romàntic acabant amb un bany al capvespre i un sopar a la platja, encara que sigui de kebab. 


Acabeu a la Barceloneta, aquest és un bon barri per fer unes tapes o per prendre alguna cosa, i podeu trobar bars que encara tenen uns preus assequibles, això sí, els haureu de saber discernir entre els bars de sempre convertits en modernos. En tot cas, deixeu que el sol baixi i gaudiu dels vespres al mar. 










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...