Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segons. Mostrar tots els missatges

11 de desembre 2013

Salmó amb crosta d'ametlles, parmesà i mel.





Aquí a Irlanda el salmó és, juntament amb el bacallà, els peixos que més es poden trobar a les botigues i sobretot, a l'English Market, que és el nom del mercat de Cork, almenys pel que he vist amb el poc temps que portem aquí. Un altre dels productes amb més presència al mercat són les ostres, que costen a 0,70€ la unitat, no sembla car oi? Jo encara no m'he atrevit, doncs a més d'intuir que em disgustaran bastant, la sanitat irlandesa no és com per jugar-se-la. Però amb el peix fresc hi confio més, i si és salmó, més. 

Aquest és un plat que muda per un dia de festa. Ja veieu que l'acompanyament no acaba de dir-hi, però per això teniu els vostres gustos i la vostra imaginació, però a mi m'ha semblat una bona idea colar una mica de verd al plat, a veure si acaba sent menjat...

Aquest és un plat senzill i ràpid però ben gustós. Només un matís, no us passeu de crosta, perquè us atiparà massa. Nosaltres vam voler aprofitar-nos i realment, no cal tanta. Aquest salmó amb crosta, doncs, va directe a la secció de Nadal. 




04 de desembre 2013

Canelons de peix i marisc



Tot i que la recepta dels canelons tradicionals del dia de Sant Esteve es feia amb la carn que sobrava del dia anterior, els canelons ofereixen tanta versatilitat com imaginació tinguem cada un de nosaltres. Per mi, els canelons de carn tradicionals són els meus preferits, però hi ha farcits alternatius que guanyen pes i alternatives d'estiu que no deceben en absolut. Els canelons de peix i marisc són un plat ben de festa, que si no superen els de carn, els igualen completament pel que fa a sabor i melositat. 

Aquestes receptes són adaptables als gustos i butxaca de cada casa, ja que podem optar per alguns ingredients congelats que poden abaratir-ne el cost. El fet que el peix i el marisc sigui per farcir, fa que no puguem copsar completament el gust o la millora que el peix i marisc fresc aporta. Clar és que si podeu fer servir ingredients frescos i de qualitat us recomano que els compreu, però si no aneu tant distesos de cartera, podeu portar uns canelons de peix i marisc a taula per bastant menys comprant ingredients congelats i deixar una mica més de pressupost per altres coses. La festa no té perquè ser cara i us asseguro que tot i el cost dels ingredients, encara pagareu molt menys del que us demanarien per uns canelons ja fets. 


Canelons de peix i marisc

29 de novembre 2013

Pollastre rostit amb prunes i pinyons. Recepta de Nadal




Pollastre  rostit amb prunes i pinyons



El pollastre amb prunes i pinyons és un plat de tradicional català que no falta a cap casa durant les festes. Amb la variació d'ingredients de cada casa, uns amb vi ranci, altres amb vermut o anís, amb canyella o sense, cada dinar d'un dia de festa té lloc per al pollastre rostit amb prunes i pinyons. La cocció a foc lent fa que la carn vagi desprenent tots els seus sucs i acabi sent melosa. A més amb la dolçor de les prunes i els pinyons i la reducció del licor elegit en cada cas, el plat acaba tenint aquell regust deliciós de les menges festives. Podeu fer-lo al forn si voleu; tot i que originàriament es feia al foc i sencer -es diu rostit humit- amb l'arribada dels forns- i també amb la influència castellana, segons llegeixo- a les cases es va passar a aquesta alternativa, que es diu rostit sec.  

Tradicionalment, el pollastre es coïa sencer i farcit amb carn, botifarra i les prunes i pinyons. Teniu en compte, però, que aquest plat era un plat únic i molt complert per un dia de festa; avui en dia és bastant estrany que per Nadal només facem un plat, per tant, podem fer-lo més lleuger sense el farcit.





La recepta no és complicada, com tot, fa falta paciència i uns bons ingredients originals, així que procurem triar un pollastre de qualitat a l'hora de fer-lo. Aquí a Irlanda, la majoria de pollastres ja són "free range" que significa que són criats a l'aire lliure i no engabiats. Això no significa que siguin ecològics, però almenys ja és un pas intermedi... Com que és difícil - i molt car- trobar vi ranci o altres licors similars, la recepta d'avui està feta amb rom i la veritat és que queda deliciosa.

Aquesta recepta és tradicional del Nadal i les festes que vénen, així que no podia deixar de ser a la llista de receptes per si encara no teniu clar què fer pels dinars familiars propers. 

03 de novembre 2013

Bulgur amb carabassa



receptes amb bulgur


El bulgur és una barreja de grans de diferents tipus de cereals, molt comuna en diferents països europeus i de l'est. És l'ingredient principal d'alguns plats com el Taboulé, i fins i tot a l'India, on l'anomenen Dalia, el mengen amb llet i sucre. Es un producte molt similar tant pel que fa a cocció com per propietats,  a l'arròs o el cuscús. 

El bulgur desprèn una olor dolça que recorda els cereals dels nens, de fet, diria que els multicereals en deuen portar. Crec que es podria integrar molt bé en postres, però de moment, les vegades que l'hem menjat com a plat principal acompanyat de verdures, ha estat un èxit. Es pot cuinar de dues maneres d'igual manera que el cuscús: per separat dels ingredients afegint-hi aigua calenta i deixant que es cogui sol o afegint-ho als ingredients i deixar coure amb una mica d'aigua o brou.


07 de juny 2013

Pollastre al forn amb mel i llimona




Pollastre al forn amb mel i llimona


Aquest juny és i serà un mes mogut. S'apropen canvis, alguns immediats; d'altres s'intueixen al fons. Si una de les preguntes importants és: quan fa que no fas alguna cosa per primera vegada, jo, aquest mes, puc dir que tindré moltes últimes vegades i, inevitablement, alguna primera. De moment, un dels canvis d'aquest mes que em comporta més dificultats és una mudança, i el que menys, les vacances a Galícia. Entremig, molta feina.

Amb això ja podeu intuir que continuo amb la línia de la mancança d'hores i com totes i tots haureu passat per una mudança, sabreu com són d'odioses... caixes, bosses i tot el pis de cap per avall durant tot el mes. Sempre he tingut massa apego a les cases i és una cosa que per molta gent costa d'entendre. En els últims cinc anys he fet cinc mudances, tres de les quals entre diferents ciutats, i sempre m'ha sabut greu marxar de cada un dels pisos, fins i tot quan hi deixava persones importants i grans relacions que ja no m'emportava. 

Però aquest, aquest és el marc d'un gran creixement personal, és el piset al bell mig de l'Eixample, a dos carrers de la casa Batlló i a cinc minuts de Plaça Catalunya a peu; un pis centenari, amb una cuina gran i massa vella, un lavabo de motor i sòls hidràulics preciosos. 




28 de setembre 2011

Moussaka


Sempre m'ha agradat la combinació de beixamel amb carn i tomàquet, i de fet, tenim un munt de receptes similars com la lasanya, els macarrons al forn, el pastis de carn, la pizza, les albergínies farcides de carn amb beixamel....i també aquesta, la Moussaka. Aquesta recepta  té formes i gustos tant dispars com els seus cuiners, però la base general és aquest muntatge d'albergínia amb capa de carn i tomàquet, acabada amb salsa beixamel; o potser és el que ens ha arribat a nosaltres, qui sap.

Segons he llegit es tracta d'un plat comú a tots els països balcànics amb petites diferències. Aquesta és la versió grega.

Per donar-li un to especial hi vaig posar canella al sofregit, tot és provar!

Ingredients:
- Albergínia 
- Carn picada
- Tomàquet fregit casolà.
- Ceba, porro.
- Espècies, sal.
- Vi blanc.

Per la beixamel:
- Farina.
- Llet
- Nou moscada.

Elaboració:

Tallem l'albergínia de forma allargada, la passem per la farina i la fregim. Si no voleu afegir calories, la podem fer al forn o fins i tot a la planxa, jo la vaig fer d'aquesta última manera. Mentrestant, posem a sofregir la ceba (jo també hi vaig posar un porro que tenia per la nevera), quan tinguem la ceba ben dorada, hi afegim la carn. Jo hi vaig afegir també una mica de vi blanc quan la carn ja es començava a daurar per fora, després ja hi vaig afegir la tomata fregida casolana i vaig deixar reduir la salsa fins que la carn es cogués. Rectifiquem de sal i afegim les espècies que vulguem, en aquest cas hi vaig afegir pebre negre i canyella. 

Per fer la beixamel, posem llet a escalfar en una paella. Agafem un got i diluïm bé la farina amb una mica de llet, evitant tots els grumolls. Quan la llet de la paella estigui a punt d'arrancar el bull, tirem el got amb la farina i la llet i remenem sense parar. Rectifiquem de sal i posem la nou moscada. 

Ara només queda muntar la moussaka. Fem una capa d'albergínia a una font per al forn. A sobre, hi posem una capa de carn, tornem a posar albergínia, una altra capa de carn, ho tapem amb la última capa d'albergínia i per sobre, hi afegim la beixamel. Tirem una mica de formatge ratllat i ho posem al forn a gratinar. 

20 de setembre 2011

Pollastre Tikka Masala



Feia dies que tenia ganes de tornar a menjar aquest pollastre amb salsa Tikka Masala i l'altre dia vaig trobar la salsa a un dels apartats de productes de fora d'un supermercat. Ja sé que no queda bé dir-vos que he comprat la salsa feta, però sincerament, el Tikka Masala porta un munt d'ingredients que si els haguès comprat, ara mateix ocuparien tot el rebost i, a més, de la majoria d'ells no sabria què fer-ne. La meva principal funció al plat va ser condimentar la salsa per deixar-la apta pel meu estòmac, ja que era bastant forta.

El pollastre Tikka Masala és un plat típic Indi, encara que diuen que es més britànic que indi, ja que es va fer famós amb la immigració índia al país anglès i els propis indis se'n desdiuen una mica. Suposo que deu ser com la majoria de receptes que ens arriben aquí, que ben bé són més invencions "comercials" que no pas receptes típiques; l'arròs tres delícies o els rollitos de primavera, per exemple. En tot cas, no renegaré d'aquesta recepta gustosa, que a més, acompanyada d'un bon pa per sucar, és un dels millors regals que et pots trobar un migdia famolenc.

El més comú és acompanyar-lo d'una mica d'arròs llarg o salvatge, a banda del pa...

Ingredients:

- Pollastre tallat a trossets.
- Tikka Masala (podeu fer servir la pasta, la salsa o el conjunt d'espècies, condimenteu depenent del cas)
- Nata de cuina.
- Tomàquet fregit casolà.
- Cebes


Elaboració:

Poseu a sofregir la ceba ben tallada a una paella amb oli. Quan estigui dorada, afegiu el pollastre fins que es rossegi una mica. Afegiu la salsa Tikka Massala i una mica de tomàquet fregit, casolà a poder ser... Deixeu que faci xup-xup fins que es redueixi l'aigua. Per suavitzar la salsa jo vaig afegir una mica de nata de cuina, el típic és afegir-hi llet de coco, però a mi no m'agrada. Deixeu que es redueixi una mica la salsa i comproveu que el pollastre està cuit.

29 de març 2011

Pollastre a la cassola


El pollastre a la cassola és un dels plats que encara he de practicar molt... no és que no em quedi bo, però fins a aconseguir el que fa la mare de quan en quan, encara em queda un camí llarg. Aquesta és una recepta tradicional, d'aquelles que es feien més abans que ara, però continua sent un plat emblemàtic de la nostra gastronomia. 

Quan vaig començar el bloc vaig dir que no em deixaria emportar per la necessitat d'elaborar receptes massa modernes i originals, sinó que intentaria recuperar aquells plats característics que ara menyspreem per ser massa tradicionals. I mentrestant em pregunto, quantes vegades mengem aquest plat tant bo i quantes mengem kebab? Jo sóc una de les que es ruboritzaria al respondre-la... Sí, faré pollastre a la cassola més vegades de les que el faig ara... a més, és un plat saníssim!

Ingredients:

- Carlotes
- Porro
- Ceba
- Cuixes de pollastre
- Vi blanc
- Aigua
- Oli, sal i pebre.

Elaboració:

Posem una mica d'oli a la cassola i daurem una mica les cuixes de pollastre. Després, hi posem la ceba, el porro i les carlotes trossejades. Quan estiguin les verdures tovetes, afegim un raig de vi blanc i deixem que les cuixes s'impregnin. Afegim l'aigua de manera que no arribi a cobrir les cuixes de pollastre; mentre es couen, les anem girant de quan en quan. Corregim de sal i pebre i deixem reduir l'aigua, quan tinguem les cuixes ben cuites i l'aigua reduïda, ja ho tenim. Vigileu que no se us passi, sinó no podreu sucar el pa!

24 de març 2011

Bistec a la taronja


Últimament em costa treure carn del congelador i sempre se'm acaba acumulant i això que abans acostumava a menjar-ne gairebé cada dia. Ara si no hi penso el dia anterior en treure-la no en menjo i a més, sempre l'acabo fent a la planxa. L'altre dia, fent un intent de buidar una mica el congelador vaig trobar uns bistecs mig abandonats i se'm va acudir provar de fer-los a la taronja (intent també de treure-me-les de sobre). Ja sé que normalment aquesta recepta es fa amb pollastre o amb ànec o filets, però els bistecs tampoc no eren molt contundents i vaig pensar que podien quedar bé. I la vaig encertar.

Ingredients:

- Carn
- Ceba
- Taronges
- Un raig de ron
- Aigua
- Sal, pebre i espècies varies.

Elaboració:

Posem la ceba a sofregir ben tallada i hi afegim una mica de pell de taronja ratllada. Quan estigui la ceba dorada i posem la carn perquè agafi una mica de color. Hi afegim el suc de les taronges, el rajolí de ron (pot ser algun altre licor) i el got d'aigua. Recordem la sal, el pebre i les espècies que vulguem posar i deixem reduir la salsa fins que s'evapori l'aigua i quedi una salsa amb consistència no massa aigualida. Mentrestant, anem girant la carn perquè es faci de tots dos costats. 

Ja ho tenim.... !

06 de febrer 2011

Hamburgueses i ketchup casolans



La majoria de vegades només de sentir el nom d'hamburgueses ja ens imaginem quelcom greixós, amb un pa fet a base de mantega i un tros de plàstic aformatjat per acompanyar-lo, tot junt amb unes patates-xiclet... tot sortit d'un "restaurant" que ens porta a un ritme estrepitós... Doncs no, no té perquè sempre ser així, i queda demostrat que una hamburguesa feta amb bons productes, a casa, pot ser un plat deliciós, i fins i tot ens arribarà a sorprendre gratament!

Així va ser en el meu cas...i en el de tothom que la va provar. Segur que aquest queda establert com un dels menjars preferits del pis, i la veritat, no m'esperava tant d'una hamburguesa...  Però a més, acompanyada del ketchup casolà era perfeta, encara que de fet, l'hamburguesa era tant bona i melosa, que no necessitava cap salsa d'acompanyament.

Per les hamburgueses:

- 700 grams de carn picada, barrejada.
- 1 ceba ben picada
- 2 ous
- Pa ratllat
- Sal, oli, pebre i espècies.

Posem tots els ingredients en un bol, i hi afegim una mica de pa ratllat per tal que doni una mica de consistència a la carn. No hem d'arrebossar, només en necessitarem un o dos grapats. Posem les espècies que vulguem, en el cas de la fotografia, porten pebre negre, orenga, i herbes provençals. Un cop ho tenim, fem boles i les aplanem fins donar-li la forma. Hem de tenir en compte que com més dobles seran, més ens costarà fer-les, o sigui que si no les volem crues, vigilem. 

Suposo que l'ingredient clau per fer unes bones hamburgueses és la carn, en el meu cas, no n'hi ha de més bona que la del poble!

Per al ketchup:

- Tomàquet fregit de casa.
- Vinagre de mòdena
- Sucre i sal
- Pebre

No té més secret que fregir el tomàquet, o posar-lo a la paella, i tirar-li un rajolí de vinagre de mòdena, sucre, sal i pebre, provar-lo fins que ens sembli la combinació correcta i deixar-lo al foc, per tal que perdi aigua i ens quedi una salsa amb bona consistència. La veritat és que fa ganes de fer-ne per posar-lo en conserva...

Bon cap de setmana a tothom! 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...