Ja fa uns dies que vaig tornar de la parada del mes d'agost. La veritat és que va ser un mes que em va permetre fer moltes coses, anar a molts llocs, compartir molt de temps i sobretot, tornar-me a situar de nou, acceptant i assimilant totes les coses i tots els canvis que van venir i que vénen. Ara ja he tornat a la rutina i ja torno a sentir-me bé amb el dia a dia. No obstant, després de les mudances, encara estic en procés d'habituar-me a la nova cuina, molt més àmplia i acollidora que l'anterior, però amb els fogons i el forn diferents del què estava acostumada.
Un dels bons records que em queden del viatge són les catximbes que ens feiem al vespre, al mig del barri turc de Sarajevo, entremig dels carreronets de l'antic basar Baščaršija. Aquesta en particular, és de poma amb la fruita natural embolicada amb el paper de plata i la brasa a sobre.
Mentre teixeixo relacions amb aquesta nova cuina, aprofito per postejar una mica del que vam viure a Bòsnia i Herzegovina, especialment les vivències més aviat comestibles. No obstant, us he d'advertir que se'm va oblidar totalment fer una fotografia del seu plat més característic, el Cevapcici, un plat format per unes botifarretes de carn especiada molt gustoses i boníssimes, acompanyades de pa turc, ceba crua trossejada i un formatge fresc deliciós. Podeu googlejar-ho si voleu veure alguna foto. És un dels plats tiípics balcànics, un dels més emblemàtics, i a més, dels més barats, ja que una ració podia valer com a molt 4€.
Un dels plats típics que vam trobar, i que és herència de l'imperi otomà són els bureks. N'hi ha de tres tipus, el Sirnica farcit d'un formatge típic de la zona, el Zeljanica, farcit amb espinacs i formatge i el Krompiruša, farcit de patata. Aquest és un de patata.
Una bona opció per acompanyar els plats és amb una cervesa Sarajevsko, la cervesa de la ciutat de Sarajevo, una cervesa rossa molt fina.
Una altra de les herències de l'imperi otomà és el cafè que serveixen a molts llocs de Sarajevo i del país en general: cafè al mode turc. A nosaltres ens el van servir per sorpresa, i la veritat és que si no ets molt cafeter millor que no el demanis. És un cafè molt fort i més espès del que estem acostumats a beure aquí, acompanyat, a més, d'una mena de llaminadura similar a una fruita confitada amb gust a roses. A més, un costum molt útil a tots els Balcans és acompanyar el cafè d'un bon got d'aigua, per beure després de prendre'l; en aquest cas ho vam agrair!
Un dels bons records que em queden del viatge són les catximbes que ens feiem al vespre, al mig del barri turc de Sarajevo, entremig dels carreronets de l'antic basar Baščaršija. Aquesta en particular, és de poma amb la fruita natural embolicada amb el paper de plata i la brasa a sobre.
Intentaré guardar les imatges d'aquest viatge pels moments que necessiti prendre el meu cap a algun altre lloc, desconnectar i relaxar-me. Va ser un gran viatge que em va donar forces per continuar fins al proper....
