20 de setembre 2011

Pollastre Tikka Masala



Feia dies que tenia ganes de tornar a menjar aquest pollastre amb salsa Tikka Masala i l'altre dia vaig trobar la salsa a un dels apartats de productes de fora d'un supermercat. Ja sé que no queda bé dir-vos que he comprat la salsa feta, però sincerament, el Tikka Masala porta un munt d'ingredients que si els haguès comprat, ara mateix ocuparien tot el rebost i, a més, de la majoria d'ells no sabria què fer-ne. La meva principal funció al plat va ser condimentar la salsa per deixar-la apta pel meu estòmac, ja que era bastant forta.

El pollastre Tikka Masala és un plat típic Indi, encara que diuen que es més britànic que indi, ja que es va fer famós amb la immigració índia al país anglès i els propis indis se'n desdiuen una mica. Suposo que deu ser com la majoria de receptes que ens arriben aquí, que ben bé són més invencions "comercials" que no pas receptes típiques; l'arròs tres delícies o els rollitos de primavera, per exemple. En tot cas, no renegaré d'aquesta recepta gustosa, que a més, acompanyada d'un bon pa per sucar, és un dels millors regals que et pots trobar un migdia famolenc.

El més comú és acompanyar-lo d'una mica d'arròs llarg o salvatge, a banda del pa...

Ingredients:

- Pollastre tallat a trossets.
- Tikka Masala (podeu fer servir la pasta, la salsa o el conjunt d'espècies, condimenteu depenent del cas)
- Nata de cuina.
- Tomàquet fregit casolà.
- Cebes


Elaboració:

Poseu a sofregir la ceba ben tallada a una paella amb oli. Quan estigui dorada, afegiu el pollastre fins que es rossegi una mica. Afegiu la salsa Tikka Massala i una mica de tomàquet fregit, casolà a poder ser... Deixeu que faci xup-xup fins que es redueixi l'aigua. Per suavitzar la salsa jo vaig afegir una mica de nata de cuina, el típic és afegir-hi llet de coco, però a mi no m'agrada. Deixeu que es redueixi una mica la salsa i comproveu que el pollastre està cuit.

15 de setembre 2011

Mini pastissos de creme frâiche amb cor de xocolata i melmelada.






Fa uns quants caps de setmana vaig tenir moltíssimes ganes de menjar tartaletes de creme frâiche amb fruites vermelles. Sí, mira... a vegades em passen coses així.... A més, considero que encara tinc un lligam fort amb el meu cos i sé que quan em demana alguna cosa en concret és perquè el meu cos necessita el que m'aporta aquest desig. L'exemple més clar és el de la Fanta de taronja. És curiós però mai demanaria una fanta de taronja si anés a prendre algo, en canvi, hi ha dies que m'entra un desig immens de fanta de taronja i la prenc; suposo que deu ser que el meu cos necessita sucre i és una de les maneres més ràpides d'aconseguir-lo. 

El dia de les tartaletes, vaig correr a buscar creme frâiche i al final vaig acabar comprant tots els ingredients fets, les tartaletes i la melmelada de maduixa... cinc minuts després ja m'havia atiporrat i fins i tot cansat. Em va quedar gairebé el pot sencer de creme frâiche i no sabia ben bé què fer-ne. Així que vaig anar mirant receptes i vaig acabar amb aquests pastissos, que van acabar de mostrar-me que encara estic a anys llums de fer coses increïbles amb la rebosteria; com diuen sempre però, sucat a la llet és tot millor!

No és que tinguessin mal gust i fins i tot la xocolata de dins quedava molt bé... és simplement, que esperava alguna cosa diferent. Penjaré la recepta quan estigui millorada.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...