09 de maig 2012

Pizza calzone





Suposo que és comú en tots els que cuinem que quan provem de fer alguna cosa que habitualment comprem feta,  i ens surt bé, ja no la tornem a comprar mai més. És el cas de la massa de pizza. Un cop li trobes les proporcions d'ingredients perfectes per fer la massa al teu gust, mai, però mai més, tornes a comprar les masses mantegoses de la botiga, i molt menys encara, les congelades.

Arriba un punt quan t'acostumes a posar les mans a la massa, en el qual ja no necessites pesar els ingredients, sinó que aprens com és la massa la que et diu què necessita; això passa no només en la massa de les pizzes sinó en la gran majoria. En el cas de la pizza però, ara ja sé què necessito per tenir una massa cruixent i fina com a mi m'agrada, així que és una de les receptes que acostumen a ser recurrents cada setmana. 

Ahir vaig veure que tenia massa de pizza congelada de la setmana anterior, així que la vaig deixar descongelar a temperatura ambient durant tota la tarda i vam aprofitar per fer aquestes calzone, una de formatge i una altra de tonyina. Si feu massa i la congeleu veureu que gairebé no es perd les propietats, com a molt li notareu una textura una mica diferent a l'hora d'escampar-la, però el resultat serà molt satisfactori. 

Ingredients:

- Farina
- Mig got d'aigua 
- Llevat químic 7g o de forner 15g
- Oli i sal

Si feu servir el llevat natural, l'haureu de diluir en aigua tebia, en compte que no cremi perquè ens faria malbé el llevat. Si feu servir el químic, no farà falta, el podeu barrejar amb la farina. En tot cas, posem l'aigua en un bol i hi afegim el llevat i un rajolí d'oli. Mesclem i comencem amb la farina, poc a poc, primer amb una forquilla, després amb els dits, anirem integrant la farina amb l'aigua. Sabreu que hi ha prou farina quan podreu amassar sense que se us omplin els dits de la massa. Si se us enganxa la massa, agafeu farina amb les mans i continueu amassant. 

La textura correcta de la massa ha de ser la d'una mescla homogènia, fina al tacte i elàstica. La massa tindrà prou farina quan a banda de tenir aquestes característiques no s'enganxi a la superfície on l'esteu treballant. Un cop la tinguem, la posem dins d'un bol tapada amb un drap humit i la deixem reposar, com més temps millor, però la podeu consumir al cap d'una hora. Òbviament, la massa varia molt en la seva textura si la deixem llevar tranquil·lament. 

Passat aquest temps, enfarinem la superfície de treball i escampem la massa de la pizza, ajudant-nos del corró i els dits. Aquí podeu triar si voleu la pizza normal, o una calzone com és cas. Si decidiu com nosaltres, trieu el farcit al gust i poseu-lo en una meitat de la calzone, de manera que el tomàquet no arribi immediatament a les vores. Ara, agafem l'altra meitat i la tanquem pessigant les vores, procurant no deixar res obert per on se'ns pugui escapar el farcit. 

Enfornem la pizza, amb el forn sempre preescalfat, durant uns 20 o 25 minuts. La calzone estarà llesta quan s'infli una mica i es torri una mica de fora. Abans de menjar, afegiu-hi un rajolí d'oli i orenga per sobre i, sobretot, deixeu refredar abans de menjar, perquè el vapor es queda una estona a dins. 

A disfrutar!



30 d’abril 2012

Cupcakes de vainilla Magnolia Bakery



Com ja us vaig contar aquí, quan vaig estar a Nova York em vaig aficionar als cupcakes vanilla vanilla de la Magnolia Bakery. Des que vaig tornar, he intentat trobar alguna botiga de Barcelona on pogués trobar un cupcake de vainilla similar a aquell, ja que era totalment deliciós; però no hi ha hagut manera. Tots els trobo amb una buttercream excessivament mantegosa, tant, que només de veure'ls ja m'agafa mal de panxa. Després d'aquests tastets a les botigues de cupcakes de Barcelona ( m'atreveixo a dir que a gairebé totes, per desgràcia de la meva salut) vaig decidir fer-los jo, ja que a més em vaig comprar el llibre de More from Magnolia, on hi posava la recepta. 

El fet és que aquest diumenge és l'aniversari de l'amiga que vaig anar a veure a Nova York, la Jessica, la qual també es va viciar de manera inhumana a aquests cupcakes i com a regal, vaig decidir preparar-li una capsa de sis cupcakes per recordar els bons que eren. Us puc dir amb molt d'orgull que van quedar completament iguals als que comprava allà i que el regal va ser tot un èxit, no només per la Jessica, sinó també per tots els de casa, que no havien provat mai un cupcake... La conclusió és la de sempre, si vols alguna cosa al teu gust, fes-t'ho tu.

Per si voleu unes instruccions més gràfiques, aquí teniu un vídeo tutorial en anglès, així també veureu la forma típica que li fan a la cobertura (i que jo vaig intentar imitar sense èxit) i una mica sobre la pastisseria.

I Jèssica, tal i com ja et vaig dir: There will always be a taste of New York wherever you'll be. Moltíssimes felicitats per aquests 26. T'estimo!



Ingredients (en principi són per uns 24 cupcakes, a mi me'n van sortir uns quants més...)

Per la massa:
- 225 g de farina amb llevadura incoporada
- 190 g de farina de reposteria
- 225 g de mantega 
- 440 g de sucre
- 4 ous
- 250 ml de llet
- 1 cullerada d'extracte de vainilla

Per la cobertura de buttercream:
- 225 g de mantega
- 900 de sucre de llustre (jo en vaig posar menys, aneu provant si us agrada la textura)
- 125 ml de llet
- 1 o 2 culleradetes d'extracte de vainilla
- decoració al gust o colorants.

És important tenir en compte que per fer la recepta, la mantega ha d'estar una bona estona fora de la nevera, de manera que ja estigui una mica tova i el forn preescalfat a 180º. Dit això, agafem la mantega i el sucre i ho batem fins que sigui més o menys homogeni. Anem afegint els ous, un per un, incorporant-los bé a la mescla d'un en un. Quan ja els tinguem ben barrejats, ajuntem les farines i les comencem a afegir a la mescla, alternant amb la llet, de manera que hi afegim una part de farina i una mica de llet, una altra part de farina i una altra mica de llet, així fins a tres vegades. Quan ja tinguem tota la mescla ben feta, hi afegim l'extracte de vainilla, al gust. 

Anem afegint la mescla als motlles de magdalena, procurant que hi hagi a totes la mateixa quantitat de massa, de manera que els temps de forn siguin iguals. Ho posem al forn durant uns 20 o 25 minuts. Si tenim dubtes sobre quan estan fetes o no, punxem-les amb un escuradents.

Mentrestant estan al forn, farem la cobertura. Agafem la mantega a temperatura ambient, hi posem la meitat del sucre de llustre i comencem a batre. Per facilitar-nos la feina, hi afegim la llet i l'extracte de vainilla i hi tornem a afegir l'altra meitat del sucre. 

Per muntar-los, hem d'esperar que la base de magdalena estigui totalment freda. Quan ho estigui, amb l'ajuda d'una espàtula hi posem el buttercream a sobre i li donem la forma que vulguem, sinó ho voleu fer a mà, agafeu la màniga pastissera i decoreu al gust. Si els voleu fer de colors amb colorant, hi haureu d'afegir el colorant mentre estem fent la buttercream.  Afegiu la decoració que us vingui de gust i a mossegar!







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...