11 de maig 2012

Batut de maduixes




Avui us porto una recepta tant senzilla que gairebé fa vergonya... però així ens recorda que hi ha coses molt fàcils de fer que podem fer a casa en qualsevol moment!

Ja és cap de setmana i a més, avui la calor ja es fa notar amb força. Personalment, la calor em molesta i tot i que jo no sóc de les que prefereix l'estiu, accepto que hi ha coses d'ell que m'encanten... Ja us he parlat de les llimonades aquí, així que avui és el torn dels batuts de fruites, que conjuntament amb els granissats, els sorbets, l'orxata i la llet merengada, fan que una pensi directament en asseure's a una terrassa i veure passar la tarda.

No cal dir que aquesta és una recepta de dificultat zero o menys, així que és perfecta per qualsevol tarda o moment d'aquest calorós cap de setmana. A mi, directament, em recorden a quan era petita; sempre m'han agradat molt les maduixes i sempre que veia aquells batuts a la tele, amb uns gots llargs i grans fets de gelats,  demanava a la meva mare que me'n fes un. Òbviament, els seus portaven llet enlloc de gelat i hi afegia alguna galeta per donar més consistència. Aquest no n'hi porta, ja que hi vaig posar iogurt líquid que li va donar una textura realment de batut sense haver de posar-hi gelat. 

Totalment recomanable per als més i menys petits de la casa. Bon cap de setmana i bona entrada a la calor!

Triturem les maduixes, amb iogurt líquid i sucre al gust i decorem amb uns trossets de maduixes per sobre. Així de fàcil, gairebé insultant!



09 de maig 2012

Pizza calzone





Suposo que és comú en tots els que cuinem que quan provem de fer alguna cosa que habitualment comprem feta,  i ens surt bé, ja no la tornem a comprar mai més. És el cas de la massa de pizza. Un cop li trobes les proporcions d'ingredients perfectes per fer la massa al teu gust, mai, però mai més, tornes a comprar les masses mantegoses de la botiga, i molt menys encara, les congelades.

Arriba un punt quan t'acostumes a posar les mans a la massa, en el qual ja no necessites pesar els ingredients, sinó que aprens com és la massa la que et diu què necessita; això passa no només en la massa de les pizzes sinó en la gran majoria. En el cas de la pizza però, ara ja sé què necessito per tenir una massa cruixent i fina com a mi m'agrada, així que és una de les receptes que acostumen a ser recurrents cada setmana. 

Ahir vaig veure que tenia massa de pizza congelada de la setmana anterior, així que la vaig deixar descongelar a temperatura ambient durant tota la tarda i vam aprofitar per fer aquestes calzone, una de formatge i una altra de tonyina. Si feu massa i la congeleu veureu que gairebé no es perd les propietats, com a molt li notareu una textura una mica diferent a l'hora d'escampar-la, però el resultat serà molt satisfactori. 

Ingredients:

- Farina
- Mig got d'aigua 
- Llevat químic 7g o de forner 15g
- Oli i sal

Si feu servir el llevat natural, l'haureu de diluir en aigua tebia, en compte que no cremi perquè ens faria malbé el llevat. Si feu servir el químic, no farà falta, el podeu barrejar amb la farina. En tot cas, posem l'aigua en un bol i hi afegim el llevat i un rajolí d'oli. Mesclem i comencem amb la farina, poc a poc, primer amb una forquilla, després amb els dits, anirem integrant la farina amb l'aigua. Sabreu que hi ha prou farina quan podreu amassar sense que se us omplin els dits de la massa. Si se us enganxa la massa, agafeu farina amb les mans i continueu amassant. 

La textura correcta de la massa ha de ser la d'una mescla homogènia, fina al tacte i elàstica. La massa tindrà prou farina quan a banda de tenir aquestes característiques no s'enganxi a la superfície on l'esteu treballant. Un cop la tinguem, la posem dins d'un bol tapada amb un drap humit i la deixem reposar, com més temps millor, però la podeu consumir al cap d'una hora. Òbviament, la massa varia molt en la seva textura si la deixem llevar tranquil·lament. 

Passat aquest temps, enfarinem la superfície de treball i escampem la massa de la pizza, ajudant-nos del corró i els dits. Aquí podeu triar si voleu la pizza normal, o una calzone com és cas. Si decidiu com nosaltres, trieu el farcit al gust i poseu-lo en una meitat de la calzone, de manera que el tomàquet no arribi immediatament a les vores. Ara, agafem l'altra meitat i la tanquem pessigant les vores, procurant no deixar res obert per on se'ns pugui escapar el farcit. 

Enfornem la pizza, amb el forn sempre preescalfat, durant uns 20 o 25 minuts. La calzone estarà llesta quan s'infli una mica i es torri una mica de fora. Abans de menjar, afegiu-hi un rajolí d'oli i orenga per sobre i, sobretot, deixeu refredar abans de menjar, perquè el vapor es queda una estona a dins. 

A disfrutar!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...