(Click here for the english version)
Olor de pa, oli d'oliva del poble i tomàquets. Triumvirat gastronòmic mediterrani, per excel·lència, I també els ingredients més representatius del nostre plat, el pa amb tomàquet. Aquests tres ingredients desperten el lòbul temporal i em retornen a qualsevol sopar de pa amb tomàquet i embotit a Catalunya. Però aquí no hi ha ni rastre de fuets ni xoriços, així que ens hem de conformar amb la imaginació. Igualment, aquesta focaccia té prou poder i prou gust com per fer oblidar això i molt més. L'olor que desprenia el forn quan s'estava coent ja era suficient per tenir-nos encantats amb el cap al mediterrani.
A simple vista, i deixant de banda els ingredients de damunt, la focaccia em recorda uns panets que feien alguns forns del poble i que fèiem servir quan anàvem d'excursió per fer entrepans, els partidets o esclafades (xafades, al poble). Eren de mida individual, un pèl massa grossos, però, i també tenien uns clots similars als que hi fem a la focaccia amb els dits. A més, la molla era exactament igual, així que intueixo que també deuen tenir alguna connexió, amb aquesta recepta similar a Catalunya.
.jpg)





