21 de novembre 2013

Flam de rom



Flam de rom



Tinc un vague record de quan era una nena i a casa hi havien flams per berenar. Ma mare sempre ha segut de fer flams, menjar blanc, natilles... era bastant habitual obrir la nevera i trobar alguna llepolia per berenar. Però sempre hi havia la disputa de flams. A uns els agradaven més els flams "del niño" i als altres els "del xino" i a casa gairebé sempre hi havia els del niño. Aquest mes Memòries d'una cuinera va de flams, i ara que ja estem del tot instal·lats m'he animat a reprendre aquest tipus d'iniciatives. Però l'excusa dels flams m'ha despertat el record d'aquests flams del berenar i he hagut de posar-me a buscar les dues marques. I ric, encara, perquè no recordava el del "Flanín" de la capsa i això m'ha portat a recordar la iaia, que sempre deia "Flamíns" enlloc de flams i no sabia perquè; o paguelles, enlloc de paella... I ric, encara, sí, perquè això m'ha portat  recordar que amb les amigues sempre portàvem la conya amb aquestes paraules i acabem rient dient-nos "crompar" per comprar, "poligonodesportiu" per poliesportiu, "arie" per aire, o "flim" per film. I com rèiem...  I ja sé que no hi ve massa, ara, això, però la cuina són records, i els records, entrelligats, fan una vida.

Quin goig tenir flams fets a la nevera. Ni comparar-se poden amb els de compra, i tampoc amb els de "polvos", clar. I com en tot, si els fem nosaltres, podem controlar-ne el sucre, fer servir llet desnatada, ous de qualitat... no hi ha color. Clar també que, si teniu mainada per casa, millor deixeu de banda el rom; si sou tots adults, en podeu posar un rajolí més, si us apeteix. Recepta molt senzilla per un berenar de records. I per Memòries d'una cuinera!



18 de novembre 2013

Crema blanca de col, patata i porro i ametlles fregides amb sal


Crema de col, porro i patata i ametlles fregides


Les cremes han anat guanyant punts a favor amb el pas dels anys. Quan era petita el puré de verdures era gairebé odiós, però ara una bona crema de carabassó o de carabassa no només són un plaer per les nits fredes, sinó que fins i tot a l'estiu les menjo ben fredes. Quan el fred comença a fer-se notar estem en aquests primers dies en els quals intentem posposar l'encesa d'estufes fins que ja sigui gairebé inevitable, hi ha algunes coses que es converteixen en bons aliats, les cremes de verdures o sopes ben calentes i les mantes, són els meus preferits. No sé vosaltres, però ara a mi em pren el cor haver de menjar amanides per sopar amb aquestes temperatures, jo necessito menjar calent, i aquestes cremes són perfectes. Una vegada o dos per setmana faig una bona ollada de crema pels sopars. 


En temps de tardor, la de carabassa és de les més elegides. Poques cremes tenen la suavitat de la de carabassa... Quan hi ha rovellons, la crema de rovellons també és una bona alternativa, però aquest any ni ensumar-los! Més entrat el fred, aquesta que us porto avui és perfecta: porro, col i patata. I per no fer-la del tot avorrida, sempre hi acabo posant algun crostó de pa o, en aquest cas, unes ametlles fregides amb sal que vaig fer de les que varen sobrar dels panellets.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...