Aquesta és la recepta que més m'ha omplert de les que he fet fins ara; potser per la meva devoció per la pasta o potser perquè em pensava que mai donaria el pas de fer-la jo a casa. Suposo que deu ser la combinació d'aquesta elaboració artesanal i a més, el fet d'encertar totalment el farcit, la primera vegada. Òbviament, no us enganyaré dient que m'ha quedat insuperable la primera vegada, ja que el fet de no tenir els estris adequats (màquina per estirar la pasta i tallador en forma de ravioli), s'ha notat i m'ha quedat una pasta un pèl massa gruixuda i amb una forma una mica precària.
Tot això, ja us dic, era la persona més feliç del món mentre la menjava i pel que he vist, el qui m'acompanyava dinant també ha quedat ben content!
En realitat, la massa és senzillíssima i tampoc no és tant costosa de temps... mentre la massa reposava a la nevera, jo feia el farcit. I a més, encara vaig poder congelar una mica de pasta que em va sobrar...! En resum, no serà la última vegada que en faci i potser, fins i tot, em pensi comprar-me la màquina...
Ingredients:
Per fer la pasta:
- Per cada 100 g de farina, un ou. Jo en vaig fer 500 g i per tant, també 5 ous.
- Oli
- Sal
Pel farcit:
- Ceba
- Formatge
- Aigua
- Sucre
- Sal i oli.
Elaboració:
Abans que res, fem la pasta. Posem la farina i els ous en un bol, un rajolí d'oli i uns pessics de sal. Ho anem barrejant amb una forquilla fins que no puguem més: ara amassem amb les mans. Hem d'estar uns 10 minuts amassant, fins que ens quedi una massa sense grúmols i homogènia. Si s'enganxa molt als dits, hi afegim farina.
Quan la tinguem, la deixem reposar mitja hora a la nevera tapada amb una mica de paper de film o un drap.
Mentrestant, sofregirem la ceba ben tallada amb una mica d'oli. Quan comenci a estar tova, hi anem afegint sucre (tot de cop no) i aigua (poca també), i anem deixant que es redueixi. Aquest pas s'ha de fer fins que la ceba estigui tova del tot i ens sembli bé de gust. Vigileu amb el sucre, tampoc és cas de fer caramels de ceba! La salem una mica al gust i hi posem una mica de formatge a la barreja. Jo vaig fer servir formatge d'untar i una mica de ratllat, ja que s'ha de procurar que no quedi un farcit massa líquid. Ho deixem refredar.
Un cop passada la mitja hora de la massa, com a mínim, enfarinem la superfície i tallem la massa en tres o quatre parts per poder-la estirar bé. Ara és qüestió de deixar.la ben plana, els qui no tenim màquina amb el corró fins deixar-la el màxim de fina possible. Penseu que a l'hora de bullir sempre creixerà una mica més. Quan la tinguem ben estirada, fem la forma amb el que tinguem (en el meu cas, amb un got petit) i hi posem una cullerada de farcit. Posem un altre tros de pasta a sobre, i ho tanquem amb els dits (he sentit a dir que si mullem una mica les vores es tanca amb facilitat... un truc que vaig veure massa tard!).
És qüestió d'anar fent raviolis ara. Si us sobra pasta o us canseu, l'emboliqueu amb paper de film i al congelador. Quan vulgueu, ja els podeu bullir! Us encantaran!
