31 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 23: Setembre


Som 31 d'agost. Aquesta és la vint-i-tresena publicació de l'Agost a Barcelona. Estic contenta, no només perquè demà despertarem al setembre, amb tot el que això significa, sinó també perquè he aconseguit  publicar tots els dies que m'havia proposat, d'una manera més o menys digna. 

La última proposta volia que signifiqués el final d'estiu (perquè pot continuar fent calor, però estiu, estiu, no ho serà, eh...), així que tenia pensat proposar un sopar a la platja. I em va passar el que passa quan deixes una cosa per l'últim moment: es va posar a ploure i no vaig poder fer el pícnic nocturn. Com que ja ho veia venir, vaig decidir anar a la platja a mitja tarda, a fer unes fotografies.


                                                 

La tarda era grisa i el mar estava alterat, perfecte per als surfistes, que eren els únics ocupants de les platges, tret de les gavines i els socorristes.




M'encanta el setembre. La sensació que l'estiu s'acaba, que deixes el soroll de les vacances enrere, que la calor afluixa i les jaquetes, encara que primes, comencen a aparèixer als penjadors. És el moment de començar de nou, de fer net i de propòsits, molt més que per cap d'any. I sovint, és un estiu prorrogat amb més del bo i menys de dolent; fa menys calor, però encara suficient com per anar a platja; pots sortir a les nits i passejar, sopar a la platja o prendre quelcom sense formar part de la massa humana de turistes que sí hi ha a l'agost, i després, quan acabis, tornes a casa i dorms tapat amb el llençol i potser amb algun pantaló llarg. 




 I cap a finals de mes, les jaquetes ja comencen a ser gruixudes, els dies de platja es van fent escassos i la ciutat retorna als que hi habiten. La pluja anirà fent-se més assídua (esperem) i els llençols potser ja aniran amb alguna manta... però, sempre ens quedarà el record de l'estiu i el soroll de la platja, com aquesta maduixera del balcó, que torna a florir com si fos primavera.




No sé quin serà el ritme del bloc a partir d'ara que ja m'havia acostumat a que fos diari, però aquest mes he reconectat molt amb el Trossets de Cuina, així que em proposo que sigui, com a mínim, setmanal. Moltes gràcies a totes les persones que ho heu anat seguint i heu deixat algun comentari. Que tingueu un bon inici de setembre, i no us poseu gaire melancòlics, ja veureu com la tardor també té coses molt gratificants. Jo em quedo veient com s'escola aquest últim dia d'agost i com el setembre em retorna tot allò que m'agrada. 

I qui sap, potser torna a haver un altre agost laboral, potser no serà, però, a Barcelona.



30 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 22: Descobrint nous ingredients... i un rave!





Una de les coses que acostuma a apetir quan tens molt de temps lliure, és experimentar. I aquest agost si una cosa he fet constantment, ha estat aquesta, experimentar. I es pot experimentar a tot arreu, fins i tot a l'hora d'omplir el rebost, i d'aquest munt de temps lliure ve la proposta d'avui. Fa uns dies vaig comprar uns quants ravenets, perquè no recordava haver-ne menjat mai i suposo, també, una mica empesa pel munt de receptes i fotografies gastronòmiques on havia vist aquest ingredient; tantes, que vaig acabar tement haver-me perdut una delícia, barata, durant tot el que porto de vida. 

I al sopar següent em vaig fer una amanida i n'hi vaig posar. Ostres, quin gust... que estrany... però tot i que em va sorprendre que tingués el toc picant que té, no em va desagradar, perquè la combinació que tenia l'amanida l'acabava equilibrant força bé. El fet és que per moltes amanides que m'he fet, no he aconseguit acabar-los tots, així que ahir, quan els vaig veure a la nevera, i com que m'he proposat de no llençar absolutament res a les escombraries, vaig decidir experimentar receptes i a més, practicar una mica amb les fotografies, perquè si una cosa tenen aquests raves és que són molt fotogènics. No us ho semblen?





Així que vaig començar a buscar possibles receptes per un sopar lleuger i saludable i van sortir aquestes dues: una amanida de ravenets i unes torrades amb crema de formatge, espècies i ravenets. El cert és que aquí, almenys al meu voltant, és un ingredient que s'ha subestimat una mica; a la cuina francesa, per exemple, és molt comú acompanyar aquests raves amb una mica de mantega, o rostir-los també, i crec que deu ser una bona combinació, perquè la dolçor de la mantega de contrarestar l'acidesa del rave. Però com jo no sóc gaire amant de fer servir la mantega com a acompanyament, vaig acabar variant la recepta una mica. 




Per l'amanida no fa falta que us digui els ingredients que necessitem, simplement aconsellar-vos que talleu els raves el més fins possibles i que hi tireu una mica de sal per sobre. No em direu que no fan bona pinta...




Per la segona recepta, les torrades amb formatge, espècies i raves, agafarem el formatge per untar i li afegirem una mica de pebre negre i herbes provençals, o les que us agradin més. Ho batrem una mica i hi afegirem els raves ben tallats a sobre. Molt senzilles. 






Potser no us acabarà de fer el pes el seu gust, però no perdeu res per provar coses noves... a vegades ens quedem estancats sempre amb la mateixa rutina, o la mateixa amanida, o el mateix camí cap a la feina... i, què passa si un dia canviem? I un rave??






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...