No sé si sóc només jo, però últimament el temps se'm escola sense ser conscient de com l'ocupo. Quan m'adono, ja és massa tard per fer la majoria de coses, i no sé com he arribat a aquell moment. No noto que tingui més ocupacions, però sí que la llista de coses pendents és cada vegada més inacabable. Confio en que l'estiu sigui sinònim d'hores lliures, de posar-me al dia amb tot allò que ara vaig deixant, doncs el que deixo pendent és realment l'important.
Tot i això, la setmana passada em vaig posar a fer uns quants canvis que tenia pendent aquí, com reestructurar les etiquetes, fer un índex una mica especial que encara no està del tot acabat, i variar una mica la imatge en general, ja em direu què us sembla i si hi ha alguna cosa que us resulti incòmoda. Espero que en els propers dies pugui donar una empenta al bloc amb noves entrades de gelats (sí, tinc la gelatera!) i amb algunes recomanacions de restaurants, i és que em va tocar el Pasaporte Gourmet que sortejava l'Òscar! Moltes gràcies!
Mentrestant, sempre ens quedaran els records i les receptes per poder recordar moments de tranquil·litat, de passió o simplement, aquells moments especials. I la recepta d'avui n'és una d'aquelles que et transporta a un lloc i un moment en concret, en aquest cas, Nova York al desembre del 2011. Ja vareu poder seguir una mica el viatge, i si no, ho podeu recordar en aquestes entrades sobre Nova York. El New York Cheesecake el vaig provar mentre estava asseguda a les escales de la Biblioteca Pública, el vaig comprar a l'estació de tren Grand Central, per fer temps mentre esperava el tren cap a Pelham. A partir d'aquell moment, em rondava pel cap fer-ne un i no va ser fins fa un parell de setmanes que em vaig animar.
És senzill de fer, cremós i consistent alhora. És un pastís per ser compartit.
