Setembre...

Hauria d'haver-me pres l'estiu de descans en general, també blocaire. Això és el que m'he repetit les últimes setmanes; m'atreviria a dir que gairebé cada dia. Sembla mentida, però un bloc és com un compromís no només amb tu mateixa, sinó també amb tots els lectors i amics que et segueixen i el fet de saber que tenia prou temps per continuar com sempre i no trobar mai les ganes ni el moment, em feia i, em fa, sentir terriblement culpable. Però sé que no és un estiu habitual i que amb tots els canvis (deixar el pis, la mudança, les vacances, el nou pis...) he trencat el ritme blocaire i d'alguna manera també, el meu. 

Tal i com ja intuíem des de feia temps, els canvis no seran tant temporals com deiem o, alguns dies, confiàvem. El que havia de ser un pis temporal fins que al setembre en cerquéssim un altre es converteix no només en un canvi de pis, sinó també de país. Marxem a Irlanda.

Gelat d'stracciatella

(Click here for the English version)

Després de les mudances, les vacances a Galícia i la tornada a la ciutat i a la feina, he trobat ja el moment de retornar a les pàgines en blanc del bloc i d'entrar a la cuina del nou pis. Amb el procés de mudances vaig emportar-me la majoria dels meus estris de cuina cap al poble, amb l'excepció de la bàscula de cuina, la batedora de mà i la gelatera. Així que sense la cuina, a la qual ja estava acostumada, i sense les meves coses de cuina i del bloc, anava posposant la tornada fins que amb la calor d'aquesta setmana no he pogut evitar abraonar-me contra la gelatera desesperadament. 

Vaig comprar la gelatera fa un parell de mesos, abans que comencés tot l'enrenou de les mudances i just a temps per començar a practicar fent les postres dels sopars de comiat. El gelat de vainilla, el sorbet de llimona i el gelat de coco van ser les primeres receptes amb ella i no, no busqueu la recepta, perquè no vaig ni tenir temps de fer fotografies. Tot i el meu odi a l'acumulació de trastos de cuina per se, considero que la gelatera és un element indispensable si teniu pensat de fer gelat a casa; encara recordo quan vaig fer el gelat de maduixa sense gelatera, la incomoditat d'anar batent la barreja cada poques hores per tal que no acabes de congelar. Pot semblar poc funcional pel fet que s'hagi de posar el recipient al congelador unes hores abans, però tampoc no ocupa tant d'espai i jo ja ho tinc totalment automatitzat: quan acabo de fer-ne un, rento el recipient i cap al congelador una altra vegada. A més a més, el que més m'interessa de fer el gelat és poder controlar tant els ingredients que porta com la qualitat d'aquests, i amb la gelatera tot són facilitats. 

D'entre els ingredients en destaca el sucre invertit. Us he de dir que és la primera vegada que el faig servir, ja que en les anteriors ocasions el substituïa per unes cullerades de mel, però crec que el gust de la mel, i a més, de la mel del poble que és més intensa, hi deixava una petjada massa important i acabava traient protagonisme als altres ingredients. El sucre invertit, o la mel, impedeixen la cristal·lització del gelat i fa que quedi ben cremós i suau. Hi notareu la diferència si els feu servir en la recepta. Podeu fer el sucre invertit vosalteres mateixos (trobareu moltes receptes a la xarxa i no és difícil) però jo, en aquesta ocasió, el vaig comprar. 

Animeu-vos amb els gelats, si els feu a casa sempre podeu adaptar els ingredients a les necessitats específiques de cadascú i els podreu fer sense sucre, sense lactosa o sense ou; amb nata, iogurt o llet evaporada (molt recomanables!), reduint o augmentant el contingut calòric o fins i tot fer  sorbets de fruites, molt mes lleugers i sense greix.